Repsol YPF

Les primeres estacions de servei es van començar a construir ara ja fa més d'un segle per donar resposta a la creixent indústria de l'automòbil. Des de llavors fins ara, el disseny i els equipaments han evolucionat fins a incorporar cada vegada més elements per a la protecció mediambiental.

La protecció ambiental preveu tres vectors fonamentals: la protecció de l'atmosfera, el tractament de les aigües i la protecció dels sòls i de les aigües subterrànies.

Protecció de l'atmosfera

En una estació de servei, l'emissió de vapors de benzina té lloc en dos moments puntuals: durant la descàrrega del camió cisterna i, de manera marginal, durant el proveïment dels vehicles.

Fase 1. Descàrrega del camió cisterna

• En primer lloc, es desprecinten les vàlvules de descàrrega del camió cisterna.
• A continuació, es connecten les mànegues de recuperació de vapors i de descàrrega del producte.
• La benzina que conté el compartiment de la cisterna, impulsada per la força de la gravetat, flueix a través de la vàlvula de fons fins al tanc de l'estació de servei, amb un cabal aproximat de 1.000 litres/minut.
• El nivell del líquid ascendeix i, mitjançant un efecte d'èmbol, desplaça els vapors que abans ocupaven l'espai disponible dins del tanc.
• Els vapors ascendeixen per la xarxa interna de canonades i a través del connector passen des de la mànega fins a la canonada que connecta amb el col·lector de la cisterna.
• Unes vàlvules pneumàtiques situades a la part superior permeten l'entrada dels vapors als compartiments del camió cisterna.
• En la posició de mànega connectada, l'obturador intern impedeix que els vapors surtin a l'atmosfera pel respirador, amb la qual cosa queden retinguts a dins de la cisterna.         

Fase 2. Assortidors

Algunes estacions de servei disposen també de sistemes de recuperació que redueixen l'emissió de gasos a l'atmosfera durant les operacions de proveïment. Els vapors procedents del dipòsit del vehicle són aspirats per un petit conducte ubicat a la pistola, mitjançant una bomba allotjada a l'assortidor, i traslladats fins al dipòsit enterrat.

Tractament d'aigües

A l'estació de servei s'originen tres tipus d'aigües residuals: 

• Aigües fecals, provinents dels lavabos de l'estació de servei.
• Aigües hidrocarburades, fruit de petits vessaments accidentals durant les operacions de proveïment o procedents del rentatge de vehicles.
• I aigües pluvials, procedents de la recollida de l'aigua de pluja.        

Segons el tipus d'aigua residual s'estableixen xarxes independents que s'uneixen en un punt final d'abocament, que connecta amb la xarxa pública o un punt de drenatge adequat.

Els tractaments també són diferents:

• La xarxa d'aigües fecals recull i condueix les aigües provinents dels serveis higiènics de l'edifici auxiliar i dels desguassos de cafeteria, fins a l'arqueta final de l'estació de servei.
• Si no hi ha xarxa de sanejament públic als voltants, les aigües són tractades de manera que es garanteixin les condicions establertes al permís d'abocament, bé a una llera o mitjançant infiltració al subsòl. 
  

Aquest procés es fa a la depuradora. El procés biològic més estès és el tractament per fangs actius mitjançant microorganismes aerobis, similar a l'autodepuració natural, que produeix l'oxidació de la matèria orgànica. Finalment es disposa d'una arqueta on es prenen mostres per comprovar que les condicions de l'abocament es mantenen dins els límits desitjats.

Funcionament de la depuradora

Es tracta d'un sistema que provoca el desenvolupament d'un cultiu bacterià dispers en forma de flòculs o fangs activats, dins d'un dipòsit agitat i airejat per un reactor biològic, on l'aliment és l'aigua que s'ha de depurar.

L'agitació evita que els flòculs s'hi sedimentin i n'homogeneïtza la mescla amb l'aigua residual. Alhora, l'aireació aporta l'oxigen necessari per als microorganismes.

Una vegada assolida la floculació necessària, amb les partícules en suspensió atrapades al flòcul, les aigües passen a un decantador secundari on se separen els sòlids dels líquids.

En la fase de recirculació, part del sòlid o fang que se separa torna al reactor biològic per assegurar la població de microorganismes i mantenir així el grau de depuració desitjat.

El principal avantatge és la versatilitat, ja que el sistema es pot dimensionar segons que es tracti de petites estacions de servei o grans àrees.

La xarxa d'aigües hidrocarburades recull les aigües de zones on es poden produir microabocaments ocasionals d'hidrocarburs, per la descàrrega dels camions cisterna, per operacions de proveïment o per la utilització dels equips de rentatge.

Es tracten independentment les aigües hidrocarburades que procedeixen dels rentatges i les procedents de la pista i la zona de descàrrega.

Les aigües hidrocarburades són dirigides a l'equip de tractament format pel conjunt decantador-separador d'hidrocarburs.

Les aigües esmentades entren al decantador per separar les sorres, els sòlids en suspensió i el líquid. A continuació el líquid passa al separador, on té lloc la depuració d'hidrocarburs.

Funcionament del separador d'hidrocarburs

La configuració de l'equip és la següent:

• Cambra d'entrada en la qual es retenen per decantació els sòlids en suspensió i comença la separació de l'hidrocarbur i l'aigua per diferència de densitat.
  
• Una segona cambra amb plaques coalescents, amb un disseny, un material i una posició de muntatge particular que acceleren la separació gravitatòria de les petites gotes d'hidrocarbur que conté l'aigua. Aquestes s'alliberen progressivament en forma gotes de dimensions superiors fins a la superfície de la cambra per la diferència de densitat de tots dos fluids.
  
• L'hidrocarbur queda retingut a la part superior pel mateix separador, fins que se'n fa l'extracció i el trasllat fins a una planta de tractament de residus. Mentrestant, l'aigua és dirigida a l'arqueta final d'abocament a través d'un recorregut específic.        

Alguns models disposen d'una boia d'obturació o vàlvula de tancament, la missió de la qual és evitar la sortida d'hidrocarburs quan el dipòsit s'omple. 

En cas de trens o ponts de rentatge s'hi pot incorporar una recicladora per reduir-ne el consum d'aigua. La seva missió és tractar-la abans de ser reutilitzada, ja que conté un alt percentatge de sorres, llots, greixos, olis, ceres, tensoactius i sòlids en suspensió.

El tractament comença en un decantador, continua pel separador i arriba al dipòsit d'aigua pretractada on se'n fa l'aireació. Part d'aquesta aigua es recircula i es passa per filtres de sorra per utilitzar-la després juntament amb l'aigua de xarxa.

La funció de la xarxa d'aigües pluvials és recollir i conduir les aigües de pluja o reg fins a l'arqueta final d'abocament. Es canalitza l'aigua procedent del vessament de l'estació, així com la que ve de les cobertes d'edificis i les marquesines, que en alguns casos, es pot acumular i ser reutilitzada per al reg de superfícies enjardinades. Aquesta xarxa no requereix cap tractament.

Següent >>