Repsol YPF

La primera calefacció central... a Roma

Les primeres solucions per escalfar les grans viles romanes es situen al voltant del segle I a. C. Després de diversos segles en els que el foc havia estat el protagonista, els enginyers romans varen trobar la manera d'escalfar les seves famoses termes i, de passada, donar calor a les estances de les residències benestants.

L'enginy s'anomenava hipocaust: un foc de carbó o llenya cremava al soterrani. La calor es distribuïa a través d'una mena de sistema de calefacció per sòl radiant, ja que el paviment domèstic es sostenia a piles de totxo que deixaven molts forats per tal que la calor arribés al sòl de l'habitatge. Però no només es varen quedar aquí, sinó que incrustaven tubs de terracota a les parets per tal de dirigir i distribuir la calor per la resta de la casa.

Edat Mitjana, la tornada al foc

Amb la caiguda de l'Imperi Romà, les viles es varen substituir per castells, abadies i monestirs de parets ben robustes i, en molts casos, pocs forats als murs. No obstant, els esforços d'aïllament no eren suficients i es va haver de recórrer al tradicional foc per tal de donar escalfor als residents. Els historiadors parlen de dos moments: inicialment, s'instal•lava una llar al centre dels salons per, més tard, traslladar-se a les parets quan aquests varen passar a instal•lar-se al segon pis.

Estufes i electricitat

La Revolució Industrial també va transformar la manera d'escalfar les grans mansions, després d'anys en les que les llars de foc es trobaven a gairebé a totes les estances i després de l'aparició de l'estufa de carbó, un modern hipocaust que conduïa la calor mitjançant canonades va començar a estar present en aquesta mena de construccions.

Cap a final del segle XIX, el vapor i l'aigua calenta varen irrompre a les llars. En comptes de calor, els conductes que escalfaven la casa transportaven vapor o aigua calenta fins a unes obertures connectades amb radiadors, sent a principis del segle XX quan els més rics començaren a entusiasmar-se amb el poder de les estufes elèctriques.

Els maldecaps persisteixen

Les grans quantitats d'energia que requereix escalfar aquesta mena de cases segueixen preocupant als seus propietaris. Fins i tot, a la mateixa reina d'Anglaterra. I és que, per aquella època, per raons de conservació, no sempre és possible realitzar reformes per tal de millorar  l'aïllament dels murs i finestres, o canviar el sistema de calefacció.

Castells i palaus eficients?

Aquesta mena de residències, normalment allunyades de les grans ciutats, poden ser un banc de proves per a l'auto-abastiment d'energia. A banda de substituir la llenya o el carbó per calderes de biomassa, es pot valorar la instal•lació a la parcel•la d'una mini-central eòlica combinada amb panells fotovoltaics o, per què no, instal•lar una mena de micro-cogeneració.

Sabies que...

Es va abandonar  un palau a prop de Versalles perquè resultava impossible escalfar-lo? El Palau de Marly, a uns quilòmetres de la residència reial francesa, es va concebre com un lloc de refugi per al rei i la seva cort. No obstant, els abundants mosquits de l'estiu i els infructuosos intents d'instal•lar un sistema de calefacció útil varen acabar per condemnar-lo a l'ostracisme.

Articles relacionats:

- El moviment humà, nova font d'energia per a la casa? 

- Biometria: convertir el teu cos en el DNI perfecte