Repsol YPF

Construït el 1957 a Monterrey (Califòrnia), el circuit de Laguna Seca posseeix una configuració diferent a la de la resta de pistes del Campionat del món, al qual va ingressar el 1988. Sis anys després de la seva entrada, el Gran Premi d’EUA es va traslladar a altres llocs per poder realitzar les modificacions necessàries a la pista i fer front així tant a l’evolució de les màquines com a les exigències de la FIM i la FIA.

A partir de 2004 es van realitzar grans canvis al circuit californià que van augmentar la seguretat de la pista. Entre aquestes modificacions cal destacar l’ampliació del carril de sortida i de la recta principal, la substitució de pianos o el desplaçament de barreres per ampliar les escapatòries de diferents punts del circuit. Això no obstant, aquests canvis no van afectar el disseny del traçat ni les característiques principals: la longitud, 3,6 km, i els 11 revolts.

La part més famosa del traçat és el revolt número 8, el denominat “Llevataps”. Es tracta d’una espectacular xicana amb un canvi de nivell de 91 metres i per on els pilots passen a 60 km/h. És en aquest revolt on s’han viscut molts dels moments històrics d’aquest Gran Premi, com l’avançament de l’italià Zanardi a l’estatunidenc Herta per l’interior del revolt a l’última volta de la carrera CART de 1996.

Els altres punts a tenir en compte són la recta de meta, molt curt i amb dos petits canvis de direcció, on s’assoleix la velocitat màxima, prop de 270 km/h; i el tramo anterior i posterior al “Llevataps”. Just abans d’aquest revolt hi ha un desnivell on les motos tendeixen a deixar l’asfalt i, després del revolt 8, hi ha dos ràpids canvis de direcció que es realitzen a una velocitat de 135 km/h i que porten a una pronunciada baixada.

20/07/2010

Últimes notícies

> Dani Pedrosa: “Aquesta victòria és millor que la d’Itàlia”
> Fantàstica victòria de Pedrosa en el GP d’Alemanya