Repsol YPF

L’any següent va fer el salt a 250cc, i les dues següents temporades va provar millor fortuna en el Campionat d’Espanya, on es va proclamar Subcampió en la categoria Supersport. El 2005, a punt de fer 25 anys, va donar un gir a la seva carrera i va acceptar l’oferta d’Alberto Puig de posar-se al capdavant de la MotoGP Academy. Tot i que no va deixar d’entrenar i muntar amb moto, la seva gran passió, va passar a dirigir les futures estrelles en el seu camí per fer realitat els seus somnis, tal com va passar amb un jove Bradley Smith, amb qui l’any següent va fer el salt al Mundial. Des d’aleshores, Raúl Jara ha compaginat la seva feina en la MotoGP Academy amb el càrrec de Director Esportiu que ocupa ara en l’equip Repsol KTM.

Quines són les teves funcions i responsabilitats com a Director Esportiu del Team Repsol KTM?
“Ha anat canviant. Al principi em dedicava més al treball amb els nois en la MotoGP Academy, ensenyant-los com havien d’anar amb moto, sortint de vegades a la pista amb ells perquè aprenguessin més ràpid les traçades... Estava més centrat en la seva millora. Ara, tot i que segueixo sortint a la pista a veure el “Tito” i el Marc [Márquez], la meva feina és més organitzar una mica els entrenaments amb els mecànics, veure què cal i què no cal fer, si plou o no plou... I tot això tant en 125cc com en 250cc. Procuro tenir clar què volem provar, parlar amb el pilot i d’alguna manera fer de pont entre el pilot i els mecànics, ja que de vegades no s’expliquen bé o veus coses a la pista que després els ajuda. Faig més aquesta feina que corregir punts de traçada o de frenada, etc. És un treball més organitzatiu a nivell de box i de plantejar l’entrenament”.

És fàcil treballar amb pilots joves?
“Sí. Com més joves –sense passar-se, ja que si ho són massa es despisten- més atenció paren. Està clar que aquest món els encanta, així que quan els estàs parlant i saben que qui els parla sap el que diu, paren molta atenció i després et sorprens de la velocitat amb què són capaços d’aplicar el que els acabes de dir. De vegades els demanes coses difícils i les proven en el següent revolt”.

Quins són els principals reptes o dificultats amb què et trobes en el teu treball?
“Quan un pilot no té confiança, pel motiu que sigui: per ell mateix, perquè la moto no va bé, per totes dues coses, per qualsevol cosa. És una cosa que de vegades passa i, quan un pilot no té confiança, és molt difícil anar amb moto, ja que, diguis el que li diguis, li costa molt millorar. Al principi un pilot et fa molt de cas i mira de provar el que li dius, però si veu que no millora és quan es produeixen els moments més difícils. I, per descomptat, les lesions. Quan un pilot cau i has d’anar a l’altra punta del circuit i s’ha fet mal, es passa malament. En aquests moments penses com és de desagradable aquesta feina, ja que estem ajudant un nen perquè corri i ho faci millor i ha sortit volant pels aires. Realment no és culpa teva, però no deixes de sentir-te responsable del que els passa a la pista”.

Hi ha coneixements que puguis adquirir de Dani Pedrosa i després aplicar-los a aquests tres joves pilots?
“Sí, perquè amb el Dani sempre s’aprèn, tant quan va bé, com quan va malament. A més, ell mateix m’explica coses que pot haver vist a la tele i que creu que poden millorar, qualsevol detall. En els seus moments dolents aprens com superar aquesta situació complicada, i serveix com a exemple. És capaç de fer un divendres i un dissabte dolents i després fer una excel•lent cursa el diumenge. Moltes vegades el poso com a exemple, ja que, al cap i a la fi, no deixa de ser un noi que va començar com nosaltres i que ha estat capaç d’arribar on és. És una bona forma de motivar-los”.

Fem un repàs als tres pilots de l’equip. Com veus la temporada que està fent Julito Simón?
“Una mica irregular. Teníem uns objectius més alts a principi de temporada. Tant ell com la resta de l’equip pensàvem que, amb aquesta moto i la seva experiència de l’any passat, podria estar lluitant entre els tres o cinc primers en cada cursa. Però, per diverses circumstàncies, en alguns casos caigudes, trencaments o altres, fins a aquest moment no hem fet cap cursa perfecta. Quan ha anat ràpid, ha sortit malament, o viceversa. A Sachsenring va semblar que trobava el bon camí, va fer uns entrenaments molt bons i en la cursa en aigua va ser al capdavant fins al final. Esperem que, a partir d’ara, mantingui aquesta línia”.

I la d’Esteve Rabat?
“A ell li ha costat una mica més adaptar-se a la moto. Tenia molt bones sensacions amb l’Honda i, tot i que aquesta moto corre més, a principis d’any vam tenir molts problemes de xassís. I no només nosaltres, sinó tots els equips de KTM. Des que ens van donar el nou xassís a França, va recobrar la confiança en la moto i ha tornat a fer coses bones. A més, es veu molt perjudicat per la seva grandària, no tant pel seu pes sinó pel seu volum. Si a això li sumes que potser la seva moto no és la més ràpida de la graella, al final ho acaba pagant. Ell treballa molt, segurament aquesta és la seva millor virtut, encara que de vegades fins i tot li dóna massa voltes a les coses i hauria de tractar de relaxar-se més. Sempre està pensant en les motos, tant dins com fora del circuit. Quan menja, quan és de vacances, sempre. És així d’obsessiu, cosa que és bona, però que alhora és el seu punt feble, ja que no es pot aconseguir la perfecció i el control de tot”.

I Marc Márquez?
“Fins ara, li donaria un excel•lent. Els seus resultats estan sorprenent tothom, encara que en el fons ja ho esperàvem, perquè quan fa dos anys el vam veure en el Campionat d’Espanya, amb l’Alberto (Puig) ja vam comentar com ho feia de bé. Estem convençuts que arribarà molt lluny, ja que tan petit com era (i ho segueix sent, però fa dos anys era molt més exagerat) i com anava de bé, per la traçada bona. A principis d’any va tenir mala sort amb la caiguda de Jerez, que li va espatllar l’inici de temporada. Però a partir d’aleshores, cada cursa és un nou pas endavant. Sempre que arribem a un circuit nou penses que pot arribar una cursa en què ho faci malament. Però fins al moment, tant en aigua, que sempre ho havia odiat, com en sec, s’està defenent i cada cop ho fa millor. No li podem demanar més. Sap que no li exigim un resultat i que el que volem és anar millorant a poc a poc. Si un dia no va perfecte, sap que té una altra ocasió per millorar”.