La experiència és un grau, i el veterà pilot Repsol Gabriele Tarquini ha sabut treure el màxim profit aquesta temporada al SEAT León TDI WTCC, ha sumat tres victòries i ha puntuat a pràcticament totes les carreres de l'any, i això li ha permès proclamar-se campió del món de turismes 2009. De tornada a la seva Giulianova natal, i després de celebrar-ho amb la seva gent, Tarquini analitza més pausadament la temporada i la fita aconseguida.
Quines han estat les primeres sensacions després de proclamar-te campió del món?
“Van ser fantàstiques! Ha estat una temporada molt llarga, molt dura, en la qual hem viscut una lluita molt intensa. Vam arribar a l’última carrera amb molta pressió, i fer-te al final campió, aconseguir el títol de campió del món, és una sensació molt bona i que et permet oblidar tot el dolent i gaudir molt de la feina feta”.
Ho has aconseguit després d’un dur cap de setmana, el qual no va començar massa bé. Què et va passar pel cap divendres, després de l’accident?
“Van ser uns moments molt dolents, perquè era un cap de setmana molt important, i dissabte no vaig patir-ne un, sinó dos, d’accidents. En el primer vaig danyar una mica el cotxe, però en el segon, que va ser molt fort, el SEAT León va quedar trinxat. No només el meu; també el cotxe d’Yvan [Muller] va quedar fet miques i ell, a l’hospital. Quan ens vam trobar a l’hospital vaig pensar que havia perdut una gran oportunitat de la pitjor forma, posant-li-ho tot en safata a Augusto [Farfus]”.
Amb 47 anys, després de passar per la Fórmula 1, i diferents campionats nacionals de turismes, esperaves proclamar-te campió del món?
“La veritat és que l'any passat vaig estar molt a punt d’aconseguir-ho, i fa tres anys també, així que l’objectiu per a aquesta temporada sí que era aconseguir el campionat. En un equip tan potent, amb cinc pilots tan bons, la competència interna també era molt forta, però l’objectiu era clar”.
La temporada va començar bé, amb un podi i una victòria a Brasil, i sempre t’has mantingut molt regular. Quan vas creure realment que podies ser campió?
“Això mai ho penses fins l’últim segon, perquè en un campionat tan competit com aquest, on el reglament fa que es produeixi molta rivalitat, tot pot canviar molt ràpidament. I més amb una última carrera com la de Macau, en la qual qualsevol error es paga molt car, on sortir-se 5 centímetres en un revolt significa patir un accident. Ja havia acabat a l’hospital en anys anteriors, i mai havia sumat molts punts, així que sabia que no es pot cantar victòria abans d’hora”.
Ha estat una temporada complicada i estranya, pels canvis de reglament. Això dóna més valor a la victòria final?
“Els canvis són un sistema per incrementar l’espectacle al campionat i igualar els participants, i fa impossible tenir un campió abans de l’última carrera. Sempre és difícil gestionar un campionat tan obert, amb cotxes de característiques tan diferents, així que el sistema que han fet crec que és bo. Nosaltres hem estat forts, constants, durant tota la temporada, i això és el que al final ens ha permès guanyar”.
L'any passat vas estar a punt d’aconseguir el campionat, però es va escapar. Aquest cop Yvan Muller i tu heu intercanviat les posicions. Què ha canviat aquesta temporada?
“Segurament la meva forma d’afrontar el campionat. Vaig aprendre molt de la temporada passada, en la qual vaig engegar molt bé, vaig sumar molts punts i adquirir molt avantatge a la meitat del Mundial, però llavors, a partir de Portugal, vaig sumar molts zeros consecutius, i al final em vaig quedar a un pas. Aquesta temporada he puntuat a 22 carreres de 24, i aquesta ha estat la diferència. He estat molt més constant”.
Quin ha estat el millor moment de la temporada?
“La carrera d’Imola. Hi vaig arribar amb molta pressió, dels mitjans de comunicació, de saber que hi hauria els aficionats, els amics, la família. A més, allà és on l'any passat vaig començar a tenir molta mala sort. Aquest any vaig aconseguir la pole position i sumar molts punts, i això, juntament amb Yvan Muller, ens va permetre agafar un bon avantatge respecte dels rivals.
Quina rebuda t’han fet a casa?
“Sóc d’una ciutat petita i porto molts major competint, així que ens coneixem tots, i ells són els meus fans més incondicionals. Quan vaig arribar de Macau, hi havia una festa muntada a la plaça principal, i tot el dia vam gaudir amb la família, els amics i tota la gent que m’anima des de fa molt temps. Ha estat molt bonic i emotiu”.
27/11/2009
Últimes notícies
> Gabriele Tarquini i Repsol conquisten el Mundial de Turismes a Macau
> Carrera decisiva a Macau per a l'equip Repsol
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.