Repsol YPF

Hi ha una preocupació fonamentada per la inseguretat i els danys reals i potencials que poden ser ocasionats pel mal estat de conservació dels elements externs dels edificis. Per aquest motiu, lleis que regulen l’edificació i ordenances municipals de conservació són contundents respecte a la seguretat. Les declaracions de ruïna constitueixen un instrument per a garantir una correcta conservació de les edificacions. Però, abans d’arribar a un deteriorament tan acusat, construccions i obres han de complir altres normes.

Responsables, els propietaris
Es fa referència a les condicions de seguretat dels edificis en el Codi Civil, en la legislació autonòmica, en la Llei d’Enjudiciament Civil, en la Llei d’Arrendaments Urbans, en la Llei de Propietat Horitzontal, i en abundant normativa d’habitatge i rehabilitació, així com en la legislació urbanística, en la referent a la protecció del patrimoni històric i cultural...

En compliment de la legalitat, els propietaris, en molts casos comunitats de veïns, han d’assumir les reparacions necessàries als immobles per assegurar els elements exteriors susceptibles de desprendre’s. Els edificis que no aconsegueixen certificar cada cert període la seguretat –el termini pot variar d’uns municipis a altres-, s’enfronten a multes, més altes quan més duri la seva actitud negligent.

Pes, aigua, vent...
Les parets ara són molt segures. No obstant això, per molt antiga que sigui qualsevol construcció, una reforma conscienciosa pot tornar-li tota l’esplendor i la seguretat.

Els materials que formen les façanes han d’estar ben subjectes per evitar despreniments. La façana, moderna o centenària, ha de ser igualment impenetrable a l’aire i a l’aigua. D’altra banda, les façanes han de suportar el pes dels seus propis materials i també l’acció d’efectes meteorològics adversos, com el vent o la neu. Finestres, panells i vidres formen part de l’estructura. S’ha d’efectuar una comprovació de tots els seus elements, ja que es troben sotmesos constantment a l’acció horitzontal del vent, principalment, que es reparteix al llarg de tota la seva longitud, i a l’acció vertical provocada pel seu propi pes i les càrregues de vidre i panells que han d’aguantar.

El control de la deformabilitat de peces i tancaments ha de ser molt estricte. A més de garantir l’estanquitat, la façana ha de ser segura enfront de possibles robatoris, especialment a les zones fàcilment accessibles des del carrer o a través d’edificis pròxims. Les solucions més freqüents consisteixen a augmentar la resistència a la penetració de l’envidrament i la instal•lació de dispositius electrònics d’alarma. 

El recent Codi Tècnic d’Edificació (CTE) introdueix novetats en matèria de protecció contra incendis. Quant a propagació exterior, estableix, entre altres punts, una distància mínima entre façanes i parets mitgeres a fi de limitar el risc d’extensió horitzontal de les flames, ja sigui entre dos edificis o dins d’aquest. Al mateix temps, el CTE delimita la resistència al foc de les cobertes per evitar el risc de propagació del sinistre als edificis confrontants.