
Aquest "rebut de la contribució" per un import d'una quantitat estipulada que els propietaris d'una casa, pis, local o finca paguen una vegada a l'any a l'ajuntament on estan situades les seves propietats és el denominat oficialment Impost sobre Béns Immobles (IBI).
Es tracta de "un tribut directe de caràcter real que grava el valor dels béns immobles en els termes establerts" per la Llei 39/1988, de 28 de desembre de 1988, Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei de 2002 que la reforma.
Es parla de tributs directes quan el seu gravamen es relaciona amb la quantia econòmica del propi bé del qual es deriva. El període de pagament varia segons els ajuntaments. Alguns permeten el pagament de l'IBI en dos terminis semestrals. Una vegada transcorregut el període de pagament voluntari s'inicia el període executiu i la meritació dels recàrrecs de constrenyiment amb un interès de demora.
Diferències notables
El valor cadastral de l'immoble, que reflecteix el valor del sòl que ocupa i de l'edificació, constitueix la base imposable de l'IBI. A partir d'aquí, les administracions locals poden gravar aquest impost amb un 0,4% com a mínim, quan siguin immobles de naturalesa urbana, i amb un 0,3% si són béns ubicats en sòl qualificat com a rústic.
Hi ha diferències notables entre les diferents poblacions, ja que el gravamen oscil•la atenent factors com el nombre d'habitants de la localitat, la seva localització, l'any de construcció i d'altres circumstàncies, com ser capital de província o de comunitat autònoma, etc. La quota d'IBI que s'ha d'abonar per cada metre quadrat de superfície dels habitatges augmenta segons la grandària, la qualitat de l'habitatge i dels materials de construcció, i la revaloració de la zona on es troba.
S'aprecien grans contrastos entre el nord i el sud i entre ciutats com Madrid i Barcelona, aquesta última pràcticament és el doble de cara pel que fa a aquest impost aplicat a un habitatge de característiques semblants.
Com aquest impost el paguen els titulars de béns immobles, tant si són urbans com rústics, l'any en què es compra un bé immoble l'adquirent pagarà únicament la part proporcional de l'impost que li correspongui pel període de temps des que l’ha adquirit. D'ara en avant, aquesta taxa de caràcter anual acompanyarà el propietari fins que deixi de ser-ho.
Quan es compra un immoble s'ha de declarar l'alteració jurídica que es produeix respecte a la titularitat sobre el bé. Si qui transmet l'immoble tingués deutes per aquest impost anteriors a la seva venda, l'adquirent respondrà d’aquestes si no efectua el canvi de titularitat davant la Direcció del Cadastre o si la transmissió no consta en document davant notari.
Desglossament de la quota
L'import que paga el propietari en concepte d'IBI depèn del valor cadastral, que s'obté del valor atorgat al sòl sumat al valor de construcció. Representa molt menys del preu de mercat de l'habitatge. Al valor cadastral s'aplica el tipus o coeficient impositiu, el percentatge del qual depèn de si la política fiscal de l'ajuntament en qüestió en matèria d'habitatge és més o menys onerosa.
La quota íntegra de l'IBI que tot propietari ha d'abonar en alguns ajuntaments pot estar subjecta a bonificacions especials. Per exemple, hi ha ordenances fiscals que contemplen certes exempcions per als habitatges habitats per famílies nombroses o per a aquelles que instal•lin sistemes d'aprofitament elèctric de l'energia solar per a autoconsum. Els habitatges de protecció oficial o VPO poden gaudir també d'alguna bonificació. Convé assabentar-se, perquè alguns d'aquests beneficis només s'apliquen a petició dels interessats.
Hi ha edificis, com els centre docents privats acollits al règim de concerts educatius o alguns monuments d'interès cultural, que poden estar exempts totalment del pagament d'aquest impost.
També poden establir-se recàrrecs, com els impostos a Barcelona o Saragossa, als immobles desocupats permanentment. D'altra banda, hi ha administracions municipals que incrementen el tipus impositiu de l'IBI per poder eliminar la taxa de recollida de fems.
En el cas dels immobles que es troben arrendats, la quota de l'IBI té en la declaració de la renda la consideració de despesa deduïble dels rendimen
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.