Repsol YPF

Perquè s’han d’incloure tots el béns i totes les obligacions o deutes. Aquest conflicte personal pot aguditzar-se en el cas que els cònjuges hagin subscrit conjuntament una hipoteca per a pagar un habitatge. Què ocorre amb el crèdit quan una parella que comparteix un deute bancari d’aquesta índole decideix separar-se? Què passa amb el pis? Qui assumeix la responsabilitat del pagament dels terminis? Les possibilitats són múltiples. Tot depèn de cada acord de divorci. No obstant això, si els dos membres de la parella figuren com a propietaris en les escriptures i en el registre és el cas que es coneix com immoble en copropietat o un bé pro indivís; és a dir físic, no divisible.

Evidentment, en haver-hi almenys dos propietaris del mateix bé, ambdós ostenten uns drets sobre aquest. Bé és cert que també pot ser que un d’ells vulgui quedar-se amb el pis i l’altre prefereixi vendre’l a un tercer per a fer-se amb els diners en metàl·lic, per exemple.

El més complicat és posar-se d’acord, però si s’aconsegueix s’aplana molt el camí. Una bona solució és que un dels cònjuges vengui a l’altre la seva part. Per evitar problemes és recomanable efectuar sempre una taxació prèvia seriosa, per establir un preu real i de mercat de l’immoble. En aquest cas, la persona que estigui disposada a quedar-se amb la casa haurà de pagar a l’exparella, deduint el que quedi per pagar de l’hipoteca. A més, haurà d’afrontar els costos registrals i, si és necessari, l’ampliació del crèdit.

Una vegada iniciats els tràmits legals de la separació, la parella haurà d’aconseguir la modificació de règim econòmic del matrimoni quan estigui subjecte al règim de guanys. Aquest canvi s’obté per mitjà d’un document notarial de mutu acord, les capitulacions matrimonials. En situacions de litigi s’efectuarà a través de sentència judicial ferma, en conveni regulador. 

Proporció de les quotes
Mentre no es dicti la sentència de separació, ambdós cònjuges hauran de continuar pagant els rebuts a parts iguals. 

Si no hi ha acord, s’aplica l’anomenat "Actio Communi Dividend", que suposa interposar una demanda ordinària en el jutjat, que, atenent al valor de la finca, establirà judicialment la proporció de les quotes de cada un dels propietaris i, si és necessari, la seva adjudicació.

Si es produeix aquesta última circumstància, els tribunals dissolen el règim matrimonial de guanys i després ordenen la liquidació del patrimoni conjunt, després del qual es reparteixen tant els béns com els deutes, inclosa l’hipoteca.

Però aquest procediment, que pot dilatar-se molt en el temps, pot ocasionar que al final el pis pugui acabar en subhasta pública després de ser embargat per l’entitat financera amb què en el seu dia es va subscriure l’hipoteca. Per tant, com resa la dita popular, en aquest tipus d’assumptes "val més un mal acord que un bon plet".

D’altra banda, és prou freqüent que les sentències de divorci es pronuncien sobre les denominades càrregues del matrimoni, que es componen de la suma de les despeses estimades per a fer front al ritme de vida de la família, tenint en compte el règim econòmic que fins a la separació existia entre els cònjuges. Aquest conveni regulador adjudica a un dels dos la propietat de la casa i el crèdit.

Canvi de titular
A partir d’aquest moment un dels cònjuges se subrogarà el préstec. Aleshores comencen els tràmits necessaris per a efectuar un canvi de titularitat, és a dir, caldrà portar al Registre de la Propietat les modificacions pertinents. En l’escriptura de compravenda figurarà una anotació en què aparegui un únic deutor i un únic titular.

La titularitat única ha de registrar-se també quan un dels cònjuges li compri a l’altre la part del pis que compartien fins a la separació. Aquest procés ocasiona costos semblants als de la contractació inicial d’una hipoteca: comissió d’obertura, nova taxació de l’immoble i taxes registrals per la modificació d’escriptures.