Repsol YPF

La despesa familiar creix a un ritme més alt que les rendes i, segons els experts, les llars espanyoles cada vegada necessiten més finançament addicional per a poder fer front a la compra d’habitatges i la resta de despeses de la vida quotidiana. Entre juliol i setembre de l’any passat, les famílies d’aquest país van comptar amb 11.065 milions d’euros en crèdits addicionals per poder fer front a la compra de l’habitatge i altres béns de consum, segons dades de Institut Nacional d’Estadística. 

Actualment, les dades empitjoren. 2008 no serà recordat com un any pròsper pel que fa a l’economia. La taxa de variació interanual de l’IPC del mes de juliol augmenta tres dècimes i se situa en el 5,3%. L’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) situa la taxa anual en el 5,3%, amb la qual cosa augmenta dues dècimes respecte al mes anterior.

El “boom” de la compra de cases és ja passat, i ara les immobiliàries, les constructores i la resta d’empreses que viuen de la venda del maó passen per un moment crític. Els joves tarden més a marxar de casa, perquè els preus pugen, però els sous no. Davant una situació que preocupa a molts, la retallada és la mesura més adoptada per gran part dels espanyols, ja que estalviar s’ha convertit en una missió impossible.

Dades poc encoratjadores

En el tercer i quart trimestre de l’any passat, la taxa d’inflació alimentària espanyola va créixer més del doble amb un increment del 6,3 per cent en el tancament de l’exercici, enfront del repunt més moderat de l’Eurozona, del 4,2 per cent. Al nostre país, cada vegada és més car omplir el cistell de la compra, i ara més que mai els consumidors cerquen el preu més barat. Toca estrènyer la bossa, i els caps de família en són conscients. La confiança de l’espanyol es desploma i això afecta el consum.

Davant dades que no animen en absolut a comprar a cop de targeta de crèdit, les evidències apareixen en productes com els lactis, la carn de vaquí, la gasolina o el calçat. El pressupost d’una família mitjana espanyola és magre. Més de la meitat dels 29.394 euros que gasten com a mitjana a l’any se’n va en habitatge, transport i alimentació. De cada cent euros, 26,4 són per a la casa, 14,3 euros per a la logística i 14 per al cistell d’anar a plaça.

Trobem diferències si ens movem per diferents punts del país. Hi ha llocs amb un nivell de vida més alt o on viure-hi és més car, segons es miri. Madrid (12.112 euros per persona i any), Catalunya (11.995 euros) i País Basc (11.856) encapçalen aquesta classificació. A l’altre pol és Extremadura (8.566 euros), Castella-la Manxa (8.945) i Canàries (9.258). La despesa a Madrid és un 13,9% superior a la mitjana nacional, mentre que a Extremadura és un 19,4% inferior. A Catalunya, Andalusia i Madrid es concentra la meitat de la despesa nacional.

Una dada curiosa és que les dones grans són més estalviadores que els homes o, vist d’una altra manera, tenen menys recursos. La despesa familiar més elevada correspon a les cases on els ingressos principals provenen d’un home entre 45 i 64 anys. Les de menor despesa són aquelles en què la dona és cap de família i té més de 64. La distància és de més del doble: 36.571 euros en el primer cas, enfront de 15.463.

Vacances alternatives

La crisi capgira els hàbits de tothom. Els que marxen de vacances retallen l’estada i les despeses. Un terç de la població es queda sense sortir. Segons un informe europeu, els espanyols són els que més retallaran la despesa vacacional. Davant això, moltes famílies estan canviant les platges del país per la piscina del barri, i els àpats a les terrasses dels restaurants, per econòmiques barbacoes a la casa del poble. Es tracta d’afrontar com millor es pugui la pujada de preus i la crispació de molts.

Articles relacionats:

- Estalviar mentre es viu sol

- Avantatges fiscals relacionades amb l’habitatge