Repsol YPF

Són moltes les fonts que originen el soroll, des de carreteres, aeroports i trens, passant per ascensors, garatges i locals musicals. Però els sorolls domèstics, els que ocasionen els veïns de l’entorn i que causen renyines són els més difícils de solucionar. Què pots fer quan el soroll d’un altre et perjudica? Els passos que cal seguir no sempre garanteixen una resposta satisfactòria. 

La majoria dels espanyols sap, per experiència pròpia, com és de molest conviure amb persones que no respecten el descans i benestar dels altres. D’exemples, n’hi ha molts. Persones que estan fartes dels lladrucs del gos del veí, o de les festes fins a altes hores de la matinada. Hi ha gent que munta tot un camp de futbol a casa seva, o que no es lleva els talons ni per cuinar. Crits, plors de nens, el soroll de les cadires quan s’arrosseguen, reformes… Són exemples clars de com es pot arribar a convertir en un infern la teva pròpia llar.

A vegades, la millor manera de solucionar-ho és afrontar el problema d’arrel, cara a cara, parlant amb la o les persones que originen el soroll. Parlant la gent s’entén. Encara que la realitat no sempre és tan magnífica com la teoria. Hi ha la intransigència i la manca de convivència. Quan el diàleg no serveix, arriben els problemes, i és quan cal optar per les diferents vies legals, cosa que no és agradable, igual que viure turmentat pels sorolls.

El límit acceptable per a suportar el soroll es marca en 65 decibels, segons es recull en la legislació europea. Aquest grau s’assoleix, per exemple, en l’ambient quotidià d’una oficina. Pel que fa als domicilis, gairebé totes les comunitats autònomes han establert un màxim de 35 decibels en el període diürn i 30 en el nocturn. No obstant això, una conversa genera 45 decibels, però si la casa està ben insonoritzada no es produeix cap molèstia. De totes maneres, el soroll sol ser en alguns casos subjectiu i el que molesta a uns a d’altres no. Hi ha més problemes en les hores de descans i és quan qualsevol soroll pot desembocar en una renyina que pot acabar en un plet judicial. 

La primera opció per a disminuir un alt nivell de soroll consisteix a sol·licitar-ne de manera amistosa el cessament o la moderació. Pot ocórrer que qui produeix el soroll no sigui conscient de les molèsties que ocasiona i que després de ser advertit d’això rebaixi el nivell d’emissions sonores. Sempre és recomanable aquest primer pas perquè si dóna resultats ens estalviarà tràmits confusos que no sempre són gratuïts. Però si mitjançant la via amistosa no aconseguim res, hi ha altres maneres d’aconseguir que les emissions sonores desapareguin o descendeixin a nivells suportables. 

Opcions legals

Quan la paraula i el diàleg no funcionen, entra en joc el que es coneix per via administrativa. Consisteix a denunciar a l’ajuntament l’excés de soroll, ja que correspon als consistoris defensar el dret dels ciutadans a una convivència tranquil·la i aplicar les ordenances municipals. 

En el cas que la denúncia presentada a l’ajuntament obtingui per resposta la inactivitat administrativa o la permissivitat municipal davant emissions sonores superiors a les permeses, el ciutadà pot continuar reclamant a l’ajuntament, a més del cessament dels sorolls, una indemnització per danys i perjudicis d’acord amb la responsabilitat patrimonial de l’administració pública. Estaríem parlant aleshores de la via contenciosa administrativa.

La via civil és una altra de les opcions. En aquest cas, s’interposa una demanda contra qui produeix les emissions sonores molestes. Els tràmits són diferents segons el lloc d’on provinguin els sorolls: del mateix edifici, d’edificis confrontants o d’activitats al carrer.

El descans és fonamental per a poder afrontar l’activitat quotidiana, i quan tenim uns veïns sorollosos es pot convertir en una missió impossible, per això és millor acabar tan aviat com es pugui amb aquesta situació.

Articles relacionats:

- L’elecció del porter perfecte

- Defectes de construcció d'un habitatge