Repsol YPF

La convivència en les comunitats de propietaris no sempre està exempta de conflictes. Moltes vegades, la falta d’entesa està relacionada amb les despeses. No és estrany que en els comptes de l’escala d’un edifici o de qualsevol urbanització hi hagi deutes pendents d’algun dels copropietaris dels espais comuns. A vegades, les comunitats de veïns desconeixen com actuar davant l’impagament. 

Amb la llei a la mà

No obstant això, procedir amb la llei a la mà és senzill. La Llei de Propietat Horitzontal regula les normes en les comunitats de propietaris. En l’article 21, aquesta legislació vigent recull que, en primer lloc, la junta de la comunitat de veïns ha d’acordar la liquidació del deute i remetre una carta al propietari morós comunicant-li la seva situació i exhortant-lo a saldar el deute.

Si el deutor no respon amb el pagament a la notificació de la comunitat es podrà procedir judicialment i interposar una demanda al Jutjat de Primera Instància del districte on es troba l’edifici. La demanda es dirigeix contra el propietari de l’habitatge o local. La persona que apareix en el registre és la que ha de ser demandada, independentment que en efectuar la venda del pis o local el titular anterior hagi acordat respondre solidàriament, juntament amb l’actual, del pagament del deute. 

Per a aquest tràmit no cal ni advocat ni procurador. Però, encara que la llei permet demandar el morós sense advocat ni procurador, no sol ser molt recomanable fer-ho sense l’assistència d’un expert, ja que qualsevol defecte de forma o un retard a l’hora de contestar pot suposar que no es defensin adequadament els interessos de la comunitat de veïns i que aquesta perdi el plet. D’altra banda, les despeses i costos que es produeixin en el procés, encara que hagi d’avançar-los la comunitat, els podrà recuperar quan s’executi la sentència.

Aquest tipus de deutes econòmics es reclamen mitjançant un procediment monitori. La demanda ha d’adjuntar un certificat de la liquidació, emès pel secretari i amb el vistiplau del president. A continuació, el jutjat instarà el morós a saldar el deute o bé a oposar-se al seu pagament. 

Que la reclamació sigui efectuada pel jutjat provoca que un gran percentatge de deutors paguin. També hi ha deutors que es continuen negant a saldar la mora. Aleshores es posa en funcionament l’anomenat procés declaratiu.

Però pot succeir que el deutor ni respongui ni s’oposi. En aquests casos, la Justícia pot arribar a determinar fins i tot l’embargament preventiu de l’habitatge per garantir el cobrament del deute per part de la comunitat. 

Una de les preguntes dels nous propietaris d’un pis és si en comprar-lo estan obligats a pagar les despeses de comunitat que hagin deixat de pagar els qui l’hi han venut. El venedor d’un immoble, per atorgar l’escriptura, ha d’aportar un document signat pel secretari i pel president de la Junta de Propietaris en què consti que el pis està al corrent en el pagament o quina és la quantitat que els seus propietaris deuen. Sense aquesta certificació el notari no autoritzarà l’elevació de la transacció a escriptura pública, excepte si el comprador accepta alliberar el venedor d’aquesta obligació.

Amb veu però sense vot

Mentre un veí sigui morós amb la comunitat de propietaris podrà assistir a les reunions, participar en les deliberacions i rebre les notificacions dels acords, però no podrà exercir el seu dret de vot en les reunions. D’altra banda, si intentés vendre l’habitatge, com s’ha apuntat, s’adjuntaria un certificat en què constaria que no està al corrent en el pagament de les quotes de la comunitat.

Finalment, la normativa contempla la possibilitat que la condició de morós aparegui en les actes, circulars i notificacions de la comunitat, així com en els cartells del tauler d’anuncis, amb un ànim dissuasori i amb l’objecte de pressionar el morós perquè pagui.

Articles relacionats: