Repsol YPF

L’elecció entre el porter físic o l’automàtic ja no es planteja. Ara el debat de les comunitats de veïns se centra a substituir el model antic de porter automàtic per un videoporter modern o un sistema d’última generació amb infinitat de prestacions i serveis. Les noves propostes permeten la connexió al televisor o a l’ordinador de l’habitatge de l’inquilí perquè aquest vegi a través de les pantalles qui crida, i si decideix obrir, ho faci amb un comandament a distància. Som en l’era de la tecnologia digital, i aquesta disciplina entra amb força en tots els àmbits de la societat i converteix en obsolets recursos que van revolucionar el mercat anys enrere. 

Les noves construccions solen incorporar videoporters de gammes variades segons el tipus d’edifici. Els habitatges d’alta gamma inclouen sistemes domòtics, amb possibilitat de visualitzar tots els moviments registrats en el portal a través de gravacions, mentre que els edificis de gamma mitjana es conformen amb un videoporter. 

No obstant això, dins del mateix concepte, l’oferta també es diversifica quant a qualitats, preus i prestacions. En general, no és aconsellable triar l’equip més econòmic, que oferirà imatges en baixa resolució, amb una nitidesa, contrast i brillantor mal calibrats, que poden arribar a impedir la identificació de la persona que ha trucat el timbre. El més recomanable, abans d’adquirir un videoporter, és comprovar la qualitat de la imatge. És imprescindible que s’apreciï perfectament l’aspecte i la fisonomia de la persona que truca a la porta. D’una altra manera, aquest aparell en perd la funcionalitat i el sentit. 

Una espècie en extinció

El mercat s’encarrega de reinterpretar figures i oficis del passat que han sigut desplaçats per les noves tecnologies, situant-los en un nou rang. Això és el que ha passat amb el porter físic. Si fa tres dècades bona part dels immobles tenia porter, actualment aquest només es manté en els edificis els propietaris dels quals tenen un alt poder adquisitiu. Els arguments a favor d’aquesta figura són evidents: La seguretat i confiança que ofereix una persona a cura de l’edifici no són comparables amb el servei del porter automàtic més punter. La raó en contra està relacionada amb la dificultat dels propietaris per a suportar-ne el cost, perquè són aquests els que han d’assumir el seu sou i proporcionar-li un habitatge. 

No obstant això no és només econòmic el motiu pel qual aquesta figura tendeix a desaparèixer. La realitat és que són pocs els joves del segle XXI que vegin l’ofici de porter com un treball amb projecció de futur, i els que estan en actiu actualment superen la mitjana dels 50 anys.

Algunes comunitats de veïns que encara disposen de porter físic, i a les quals els costa afrontar aquesta despesa, es plantegen la possibilitat de substituir-lo per un dispositiu electrònic més coincident amb els nous temps. Per fer-ho, és necessari que les tres cinquenes parts del total de propietaris estiguin d’acord amb aquesta decisió. 

Altres alternatives 

El porter físic no sols s’encarrega de la seguretat, de vigilar i controlar qui entra en l’immoble, sinó que també neteja les àrees comunes i fa tasques senzilles de manteniment. Alguns edificis de luxe que han prescindit d’aquesta figura, però que no volen renunciar als avantatges de tenir una persona a cura de l’immoble, opten per la contractació d’un conserge. Aquest fa funcions semblants a les del porter tradicional, a excepció de la neteja i manteniment, tasques que se solen encarregar a empreses especialitzades. 

Les principals diferències entre el conserge i el porter físic són que el primer és una persona aliena a la finca, que no resta en l’edifici una vegada finalitzada la seva jornada laboral. La relació del conserge amb els veïns no és tan estreta com la que s’estableix amb un porter tradicional, que en molts casos fa tasques més personals, per la familiaritat adquirida amb els inquilins, en viure en la mateixa finca.  

Articles relacionats

- La comptabilitat en la comunitat de veïns

- Com protegir-se de mals i molèsties de veïns