
Constitueixen un instrument d'estalvi de grans avantatges fiscals que només es pot utilitzar una vegada en la vida per a l'adquisició de l'habitatge habitual.
Per poder optar a la compra d'un habitatge, i més al preu que avui està aquest bé de primera necessitat, cal reunir, almenys un petit capital per donar un senyal, l'entrada o completar el percentatge del crèdit hipotecari. Evidentment, per disposar d'aquests diners cal haver estalviat prèviament alguns milers d'euros.
A la majoria dels futurs propietaris d'una llar no els queda més remei que esperar diversos anys fins a reunir certa quantitat. Un compte habitatge és l'instrument més idoni per guardar aquest capital, ofereix millors interessos i un excel·lent tractament fiscal.
Únicament es pot obrir un compte habitatge per a l'adquisició del primer habitatge, per tant queden excloses d'aquesta opció les persones que ja en disposen d'un. Per evitar l'obertura de successius comptes d'aquest tipus per part d'una mateixa persona, s'estableix que només se'n podrà mantenir un d'únic vàlid a efectes de la deducció.
Així, cada contribuent només podrà mantenir un compte habitatge, que haurà d'identificar separadament en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), on haurà de consignar l'entitat on s'ha obert el compte, la sucursal i el número.
Desgravació fiscal
Els comptes estalvi habitatge gaudeixen d'una desgravació fiscal del 15% en la quota de l'IRPF, a més d'una bona rendibilitat. Per ambdós motius es converteix en un producte financer interessant per a la compra o rehabilitació d'una casa.
Els diners ingressats només es podran destinar a l'adquisició o rehabilitació del que serà el primer habitatge habitual. Es tracta d'una bona fórmula d'estalvi amb la peculiaritat que la deducció es practica abans de la compra.
Com en un compte corrent, es van ingressant les quantitats que s'estima oportú. El titular pot deduir-se de la declaració de la renda un 15% del total aportat al llarg de l'any, amb un límit de 9.015,18 euros. La desgravació màxima que es pot aconseguir, en conseqüència, per aquest concepte és d'1.352,28 euros.
Les deduccions s'han de practicar sobre l'import que tingui el compte el 31 de desembre, i no qualsevol altre dia de l'exercici impositiu. En vista d'aquest detall, és possible utilitzar altres inversions que siguin més rendibles la resta del temps sense deixar d'aprofitar aquests beneficis fiscals: poden invertir-se en dipòsits o de qualsevol altra manera els diners durant tot l'any i realitzar la imposició en la data assenyalada en el compte habitatge.
Un altre avantatge d'aquest producte és que es pot rescatar el capital en el moment que es vulgui i sense cap tipus de penalització, sempre que es vagi a utilitzar per a la compra o rehabilitació d'un habitatge. Si es destina per a una altra finalitat, el titular haurà de tornar a Hisenda tots els diners que fins a aquell dia s'hagin desgravat, més els interessos de demora.
També caldrà passar comptes amb el fisc si se sobrepassen quatre anys des que es va obrir el compte habitatge i no s'ha efectuat la compra o rehabilitació de cap casa.
L'habitatge adquirit o rehabilitat haurà de ser habitat de forma permanent en un termini de 12 mesos comptats a partir de la data d'adquisició o de lliurament si estigués en construcció o rehabilitació. Si per causes alienes al contribuent es produeix una paralització de les obres i aquestes no s'acaben abans de l'esmentat termini de 4 anys, es podrà sol·licitar a Hisenda una ampliació. Una vegada habitada la casa, el comprador hi haurà de viure durant un període continuat d'almenys tres anys.
Com triar
Bancs i caixes d'estalvi utilitzen els comptes habitatge per captar clients. Saben que és molt probable que qui subscrigui un producte d'aquest tipus acabi demanant després allà el préstec per finançar la compra del pis.
Per a obtenir durant aquest màxim de quatre anys la major rendibilitat possible d'un dipòsit o compte habitatge, el millor consell és contrastar diferents ofertes. El que cal tenir en compte és:
- El tipus d'interès. És preferible triar l'entitat que ofereixi un interès més alt des del primer euro, és a dir, que el tipus d'interès no depengui de la quantitat dipositada.
- La periodicitat de l'abonament d'interessos (mensual, trimestral, semestral o anual). Quant més curt és el termini, més beneficioses resultaran les remuneracions, ja que l'ingrés mes a mes dels interessos anirà augmentant al seu torn la xifra total.
- Les comissions. La majoria de les entitats no cobren comissions pels comptes habitatge, ja que amb prou feines generen moviment.
- Si existeix una aportació mínima per al primer ingrés.
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.