Repsol YPF

Els drets de l'arrendatari/ària

La relació entre propietaris i llogaters d'un habitatge no es basa simplement en el pagament d'una renda a canvi d'un immoble, sinó que també existeixen desenes de compromisos explícits, com l'obligació dels llogaters a llogar un immoble en bones condicions d'habitabilitat i l'obligació dels arrendataris a conservar-lo en bon estat.

El primer consell que es pot donar a una persona interessada en conèixer els seus drets com a llogatera és que tingui el contracte de lloguer a mà, per així consultar i recordar les clàusules d'aquest document, ja que s'hi especifiquen els drets i obligacions particulars i generals, tant dels arrendataris com dels llogaters.
 
Ambdues parts poden establir les condicions que considerin oportunes, sempre que les particularitats no vagin en contradicció amb la norma general: la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), en vigor des de l'1 de gener de 1995.
 
Alguns dels assumptes d'interès, habituals en aquest tipus de contractes i subjectes a la voluntat de les parts, tracten sobre les condicions per dissoldre el contracte, el pagament d'impostos, subministraments o el dret d'adquisició preferent en cas de venda.

Els dubtes sobre la vigència dels contractes de lloguer es resolen consultant la LAU, norma que preveu la possibilitat de les parts per pactar lliurement el termini de la relació contractual. En el desenvolupament d'aquesta llei, els legisladors han vetllat pels interessos dels llogaters en garantir-li un mínim d'estabilitat a l'habitatge. Així, en el cas que s'estableixi un termini inferior a cinc anys, arribat el dia del venciment del contracte, aquest pot prorrogar-se, si els llogaters així ho volen, per terminis anuals fins que l'arrendament assoleixi una durada màxima de cinc anys.

No obstant això, transcorregut aquest període de temps i si no hi hagués notificació de cap de les parts que especifiqués el desig de no renovar el contracte, es  podria prorrogar per terminis anuals fins a tres anys més.

Així mateix, quan es tracti d'una arrendament en el qual s'hagi acordat una durada superior a cinc anys, i s'hagin complert, els llogaters poden dissoldre lliurement el contracte de lloguer sempre que avisin els propietaris amb una antelació mínima de dos mesos. Les parts poden pactar que, en el cas de desistiment, els arrendataris hagin d'indemnitzar els arrendadors amb una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda en vigor per cada any del contracte que resti per complir.

 Entre altres qüestions importants, els llogaters han de saber que els arrendadors estan obligats per llei a realitzar les obres necessàries de l'immoble per mantenir les seves condicions d'habitabilitat, sense dret a elevar, com a resultat, el preu del lloguer. Per la seva part, els llogaters estan obligat a conservar l'immoble en perfecte estat, ja que el contrari podria ser motiu de resolució contractual, així com d'indemnització per danys i perjudicis als arrendadors.
 
Quant al pagament dels impostos, com l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), popularment conegut com la contribució, ambdues parts han d'acordar al contracte a qui correspon abonar-lo, així com les despeses pels subministraments de serveis, com llum o aigua. Generalment, són els propietaris qui abonen els impostos de l'immoble i les despeses de comunitat, mentre que els llogaters fan front als imports relacionats amb el consum que realitzin.

En cas que els arrendadors vulguin vendre l'immoble, els llogaters tenen un dret de tanteig per adquirir-lo de forma preferencial sobre qualsevol altre comprador, dins d'un termini de 30 dies des del moment en què se li comuniqui la decisió de vendre la propietat. En cas que no rebés cap notificació o aquesta fos incorrecta i els propietaris de la finca realitzés la venda, els llogaters podrien exercir el dret de retracte i impugnar-la.