L’estiu també s’acaba. El nou curs comença, i la rutina arriba novament a les cases espanyoles. És ara quan milers d’estudiants cerquen pis per compartir a la ciutat on estan estudiant la carrera. Les pàgines dels periòdics, les parades de l’autobús, els fanals i els centres públics s’omplen amb anuncis d’oferta i demanda de lloguers. Tots cerquen la rendibilitat a l’hora de trobar pis, però molts cerquen alguna cosa més i es fixen l’objectiu de viure amb persones que realment sàpiguen conviure.
Tots els anys, nous universitaris es veuen obligats a abandonar casa seva i començar una nova etapa lluny de la família. El primer any és decisiu per a la integració en una ciutat totalment desconeguda. El primer pas per a ubicar-se en aquest ambient nou és la cerca del pis. A Espanya tenim una gamma àmplia de residències universitàries, col·legis majors i pisos situats habitualment no gaire lluny de les universitats.
Si t’abelleix gaudir plenament de l’ambient universitari, la millor opció és decantar-te per una residència o un col·legi major, on et podràs relacionar amb un ampli grup de persones de la teva edat i gaudir de la formació científica, cultural i esportiva que solen oferir aquests centres. Generalment, aquest tipus d’allotjaments inclou habitacions individuals o compartides, règim de pensió completa, servei de bugaderia, sales de televisió i vídeo, sala d’actes, biblioteca i instal·lacions esportives. Aquests centres poden pertànyer a la universitat o ser de titularitat privada. En aquest cas, poden estar adscrits a la universitat, concertats, o ser totalment privats, sense cap tipus de vinculació oficial amb la universitat. Per això, has d’informar-te sobre si han sigut degudament reconeguts per la universitat.
Al contrari, si ets més independent, pots optar per compartir pis. Aquesta és una decisió difícil de prendre perquè implica una estreta convivència en què tothom ha de participar per crear un bon ambient. A més, a l’hora de llogar un pis, no cal deixar passar una sèrie de premisses que, a posteriori, poden ser insalvables. La primera cosa que has de tenir en compte és que et compromets amb algú a través d’un contracte, que es regirà per la Llei d’Arrendaments Urbans.
El contracte
El contracte de arrendament pot ser verbal o escrit, si bé és obligatori formalitzar-lo per escrit quan ho demana alguna de les parts. Encara que es pot pactar lliurement la durada, si el termini acordat és menor de cinc anys, hi haurà pròrrogues anuals obligatòries per al propietari i voluntàries per a l’inquilí fins a complir aquest període. Quan no s’hagi establert cap termini o bé sigui indeterminat la durada serà anual.
Passats els cinc anys, tret que hi hagi un preavís amb un mes d’antelació per a qualsevol de les parts, el contracte es renovarà anualment fins a un màxim de tres anys més. Si té una durada superior als cinc anys, l’inquilí podrà desistir de l’arrendament, transcorregut aquest termini, sempre que avisi amb dos mesos d’antelació.
Durant el transcurs del contracte, amb durada inferior a cinc anys, l’arrendatari no pot donar per extingida la relació perquè estaria incomplint el contracte i, per tant, s’hauria d’abonar una indemnització al propietari. L’import de la renda és lliure, segons el que s’ha pactat per les parts, i el pagament mensual. Tindrà lloc en el mateix habitatge, en metàl·lic, excepte si s’ha pactat una altra cosa respecte d’això; amb obligació de lliurar rebut o justificant, en què ha de figurar qui és l’arrendador i l’arrendatari, l’import, la data del pagament i el període de l’arrendament.
Les despeses
També ha de constar de manera separada el que correspon a renda i el que correspon a serveis com la llum, l’aigua, el telèfon, el gas, la comunitat, les escombraries, etc. Durant els cinc primers anys, l’actualització es farà segons l’índex de preus de consum (IPC). Passat aquest termini, serà el percentatge que hagin acordat les parts o segons l’IPC.
A més, si vols trobar un bon pis, és convenient començar a cercar-lo a finals d’agost o principis de setembre, abans que comenci el període lectiu a les universitats, atès que a les ciutats on hi ha més estudiants, les ofertes desapareixen en els primers dies i resten disponibles els pitjors pisos o els més cars. Actualment, els preus varien bastant entre unes ciutats i d’altres, però el preu aproximat d’una habitació en un pis compartit sol ser de 150 €-200€, més despeses d’electricitat o gas, encara que en les grans ciutats com Barcelona o Madrid, el preu és més alt.
Davant l’àmplia oferta de pisos de lloguer, és important tenir en compte la varietat, el preu i les exigències del contracte, ja que no és sols un lloc per a dormir. No sempre és fàcil trobar la llar perfecta, per això cal estar molt segur abans de fer aquest pas, i considerar tots els pros i els contres de triar un pis o un altre.
Articles Relacionats
Quan els llogaters provoquen desperfectes
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.