Repsol YPF

 
Una qüestió de salut
Es continua considerant un problema estètic quan, sense deixar de ser-ho, representa bàsicament un greu problema de salut. L'obesitat i l'excés de pes s'han convertit
en una vertadera plaga en les societats occidentals i en l'arrel de molts dels trastorns que assolen la seva població: transtorns com la diabetis, malalties cardiovasculars, malalties osteomusculars, hipertensió i càncer vénen algunes vegades provocats o agreujats pels
quilos de més.
 
Els estudis parlen d'un major risc de tumors d'ovari, recte i pròstata en persones amb excés de pes i està comprovat que en la mesura que es redueix, es rebaixen les xifres de tensió arterial i les de colesterol. Una cosa similar passa amb les malalties respiratòries com l'apnea del son (malaltia que ocasiona pauses en la respiració durant el son) que millora substancialment si el pacient aconsegueix reduir pes.
 
D'altra banda, elrisc de malaltia cardiovascular guarda una estreta relació amb l'excés de pes i també la distribució dels quilos de més al cos: l'acumulació del greix a la zona abdominal és més perjudicial que la seva concentració
a les cuixes i les natges.
 
Però estar per sobre del pes ideal ofereix diferències quant al tractament i els riscs, que es corresponen directament amb les xifres que marqui la bàscula. És a dir, una cosa és tenir 8 quilos de més i una altra tenir-ne 25.
 
Calcular l'excés de pes
Pot ser que amb un simple cop d'ull es pugui distingir entre una cosa i l'altra, però hi ha regles matemàtiques que aclareixen el grau i la gravetat de l'excés de pes, i marquen la frontera entre aquest últim i l'obesitat.
 
La clau per descobrir-ho és a l'Índex de Massa Corporal (IMC), el qual s'obté dividint el pes per l'alçada al quadrat. Si la xifra resultant està per sota de
25, no hi ha excés de pes ni obesitat; quan es troba entre 25 i 29, es parla d'excés de pes, la gravetat del qual varia en la mesura que augmenta la xifra (grau 1 entre 25 i 27 i grau 2, de 28 a 29). A partir de 30 s'entén que és un cas d'obesitat, que es considera mòrbida més enllà de 40.
 
Aquesta operació dóna una idea aproximada dels quilos que sobren, però no convé fiar-se dels dígits sense tenir en compte altres aspectes. L'edat, les proporcions de massa magra i grassa, la complexió física i el sexe influeixen a l'hora de determinar si realment existeixen problemes amb la bàscula.
 
Però davant l'excés de pes hi ha dues mesures preventives que sí que són immutables: la dieta i l'esport. No hi ha dubte que aquest 50% d'excés de pes que s'ha instal·lat en alguns països com Espanya és fruit d'una alimentació excessivament rica en greixos, que poden arribar a representar el 40% de les calories ingerides i que no haurien de sobrepassar el 25 o 30% com a màxim. Per això, els experts insisteixen en la importància de reduir el seu consum, d'apostar per la fruita i la verdura, d'allunyar de la taula la pastisseria industrial i de consumir carns magres i peix.
 
L'altre gran cavall de batalla és l'esport. Vivim en societats sedentàries on no només córrer o nedar, sinó simplement caminar s'ha convertit en una excepció. En aquest sentit, fer esport de forma moderada, però habitual, unes tres vegades per setmana, resulta un bon antídot contra els quilos de més.
 
Obesitat en menors
Un dels aspectes més greus d'aquest trastorn té a veure amb la infantesa. El nombre de nens que superen els quilos recomanats va en augment, amb l'enorme problema de salut que això suposa, ja que molt probablement seran adults grassos:
es calcula que un 14% de la població infantil espanyola es troba en índexs IMC d'obesitat. Els nens no són aliens als mateixos factors que donen lloc al problema en els adults: massa televisió, pocs jocs físics i més pastes i refrescs del que seria recomanable. Altres causes que també semblen influir són haver superat els 3,5 quilos
en néixer i no haver pres el pit.
 
Tractament mèdic
Encara que els fàrmacs poden ajudar a combatre els quilos de més, cal anar amb molt de compte amb el seu ús i consum. Només estan recomanats en cas d'obesitat, són molt pocs els medicaments al mercat que semblen ser realment eficaços i sens dubte han de ser prescrits pel metge.
 
El mateix es pot dir de les anomenades gastroplàsties, intervencions quirúrgiques que redueixen la mida de l'estómac. Malgrat la polèmica que han suscitat alguns desafortunats casos, en general s'han mostrat molt útils en pacients amb obesitat mòrbida, una malaltia greu que implica enormes problemes de mobilitat i que incrementa notablement el risc de mort prematura.