Repsol YPF

El terme castellà zanahoria té el seu origen en la paraula àrab isfannariya, i és que van ser els àrabs els que van introduir aquest conreu a Espanya, i des d'aquí, es va estendre fins a Holanda i la resta d'Europa.  A l'Edat Mitjana se'n conreaven diferents varietats, tanmateix, fins al segle XVII els horticultors dels Països Baixos no van produir una varietat de pastanaga ataronjada que retenia el seu color durant la cocció i que seria la  precursora de les que trobem avui dia. I és que, en origen, aquesta planta era força verinosa, però per mitjà d'una pacient selecció i d'encreuaments es va aconseguir neutralitzar-ne el verí i produir les arrels que avui dia es coneixen com una font de vitamines. Hi ha més de 50 varietats de pastanaga i bàsicament es distingeixen per la seva longitud. Les millors són les petites perquè són més dolces, dures, amb un color taronja brillant, i sense esquerdes. Acostumen a vendre's lligades en grapats amb plomalls de fulles de color verd. Si tenen un color ataronjat molt intens significa que tenen un gran contingut en betacarotè. Per contra, si al final de l'arrel hi ha taques verdes, això indica que han estat exposades al sol i que el sabor serà amargant i aspre. És recomanable no pelar-les i coure-les al vapor. El millor és rentar-les a consciència i raspar-les superficialment, però just abans de consumir-les. Abans es recomana desar-les en un lloc fresc i airejat. A la nevera poden conservar-se durant una o dues setmanes en bones condicions. Font de betacarotens
La pastanaga és, després del julivert, l'aliment que conté una proporció de betacarotens més gran, una substància que es converteix en vitamina A al cos humà i que es considera un eficaç antioxidant amb propietats anticancerígenes i un protector de la pell. Pertany al grup dels carotenoides i conté un 1,5% de proteïnes, un 7,3% de sucres, és molt pobre en greixos (0,2%) i rica en vitamines, especialment l'esmentada vitamina A. També és rica en minerals com ara ferro, potassi, calci i, en menor grau, fòsfor. A més de les pastanagues, les persones obtenen la vitamina A d'unes quantes verdures com ara la col, els espinacs, el moniato, el bròquil o la carbassa. Tanmateix, d'entre totes, la pastanaga té entre 10 i 100 vegades més quantitat d'aquesta vitamina. Contràriament al que succeeix amb la major part de les verdures, la pastanaga és més nutritiva quan es menja cuita, perquè les seves parets cel·lulars es trenquen amb la cocció i això permet que l'organisme converteixi més del 50% en vitamina A. Segons investigacions recents també pot protegir contra infarts i malalties cardíaques en general. Conté molta aigua (gairebé el 90%) i és hipocalòrica, de manera que aporta a la dieta solament un 40% de calories. Tradicionalment sempre s'ha parlat de les propietats d'aquesta verdura per a millorar la visió. De fet, prevé les cataractes i la malaltia de la retina i acostuma a recomanar-se en casos de disminució de l'agudesa visual, conjuntivitis o hipersensibilitat a la llum solar.  A més és diürètica, agilita la menstruació de les dones i facilita que l'organisme desintegri i expulsi càlculs renals. D'altra banda  conté fòsfor, amb la qual cosa es converteix en un excel·lent vigoritzant per a les ments cansades i també és una opció excel·lent per a enfortir dents i genives. Com que posseeix substàncies aromàtiques, està molt indicada per a estimular la gana i es recomana en les dietes de malalts depressius o amb anèmia. Les pastanagues també acostumen a ingerir-se en forma de suc que, així mateix, té propietats antisèptiques i normalitzadores de la sang. Per a cuinar-les cal netejar-les bé posant-les en aigua i cal raspar-ne la superfície amb un ganivet, sense pelar la pell, perquè és aquí on hi ha una concentració més gran de carotens o vitamina A. Les pastanagues ajuden a regular els desordres digestius, els casos d'acidesa i de mala nutrició i disminueixen els gasos que emet l'organisme, per això és recomanable ingerir-les després dels àpats. També se'n recomana el consum en casos de reumatisme, i si els problemes són de tipus respiratori, el millor és prendre aquest suc barrejat amb una mica de mel o suc de llimona. També és molt recomanable barrejar el suc de pastanaga amb el de taronges acabades d'esprèmer. Protecció per a la pell
El consum quotidià de pastanagues, riques en carotens, ofereix una protecció bàsica per a l'epidermis quan la pell s'exposa als raigs solars i es tracta d'un eficaç antioxidant que prevé els efectes negatius de l'edat. Els carotens tenen grans virtuts dietètiques, mantenen la pell hidratada i alhora la protegeixen de la influència negativa del sol. A més, com  que els betacarotens activen la producció de la melanina, es recomana menjar pastanaga uns dies abans de prendre el sol, perquè es protegeix l'epidermis i a més s'afavoreix el bronzejat. Els betacarotens neutralitzen els radicals lliures, molècules reactives que fan malbé les membranes de les cèl·lules i el material genètic que contenen. A l'estiu especialment, els betacarotens actuen contra aquests radicals que es generen per una exposició al sol excessiva.  Aquesta verdura també pot aplicar-se sobre la pell en cataplasmes fetes amb la polpa fresca, ratllada i crua. Es preparen bullides en llet, empolvorades amb safrà i ruixades amb oli d'ametlles, i són excel·lents per a les angines. En cataplasmes calentes donen molt bons resultats com a emol·lients en problemes de furóncols, ja que  disminueixen la inflamació, calmen el dolor, desinfecten i afavoreixen la cicatrització. Una altra aplicació de la pastanaga crua i finament mòlta és contra les clivelles que apareixen a la pell durant l'hivern. També pot utilitzar-se'n el suc   per a curar les clivelles dels mugrons en les mares lactants.