Repsol YPF

El primer sembla complicat, almenys a curt termini; no obstant això, el segon cas comença a ser una realitat. A Espanya, dos de cada deu nous habitatges construïts ja integren almenys un servei de l’anomenat “llar digital”, segons es desprèn d’un estudi realitzat per l’Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec).

Què s’entén per llar digital? La Comissió Multisectorial de la Llar digital (CMHD) el defineix de la manera següent: “El lloc on les necessitats de la família, en matèria de seguretat i control, comunicacions, oci i confort, integració mediambiental i accessibilitat, són ateses mitjançant la convergència de serveis, infraestructures i equipaments".

Així les coses, una casa que es vulgui considerar digital o intel·ligent hauria de comptar, almenys, amb l’equipament següent: un sistema de seguretat (alarmes d’intrusió o de detecció de fuites de gas, aigua o incendis); controls d’accés (videovigilància, videoporter), il·luminació i temperatura; automatització i control de tendals i persianes; gestió energètica i mediambiental; connexió a Internet per banda ampla; videotelefonia i televisió digital (per cable o satèl·lit). 

Seguretat abans que res
No totes les cases compleixen els requisits esmentats, però moltes ja integren un o més serveis digitals; del total de nous habitatges, s’estima que entre el 20% i el 25%. La CMHD preveu que per als pròxims dos anys aquesta xifra se situï entre el 30% i el 40%.

L’estudi d’Asimelec, elaborat a partir d’enquestes a 1.500 persones interessades en les noves tecnologies, revela que el servei digital més comú està relacionat amb la seguretat. En concret, el 54,30% dels entrevistats va confessar tenir algun tipus de sistema de seguretat, ben privat o connectat amb algun centre d’alarmes. 

Destaca també la implantació de xarxes de dades (el 42,4% dels enquestats disposa d’una). No obstant això, només tres de cada deu (3,1%) tenen una xarxa domòtica (control remot d’aparells) instal·lada en el seu habitatge habitual. 

Dins de l’oci i l’entreteniment, la televisió de pagament comença a perdre acceptació a causa, en bona part, a l’interès que suscita Internet. En aquest sentit, més del 90% dels entrevistats disposa de connexió a la Xarxa, i d’ells quasi el 84% es connecta a través de banda ampla (ADSL o cable). 

Respecte al lloc de connexió, la majoria accedeix a Internet des de la llar i el treball (54,66%). Un 20% es connecta només des de casa seva. Tornant a la televisió de pagament, l’informe revela que són aquells usuaris que guanyen més de 30.000 euros anuals els que més la utilitzen.

Despeses en serveis i béns digitals
La venda de CD i DVD ha caigut significativament en els últims anys per la creixent pirateria en aquest camp. Cada vegada els espanyols gasten menys en aquest tipus d’entreteniment. El 70,78% dels entrevistats d’edats compreses entre 18 i 35 anys va gastar l’any passat en CD i DVD fins a 50 euros, enfront del 53,40% de l’any precedent. 

Després estan els videojocs, sector que s’ha vist impulsat per l’aparició dels MMORPG (Massively Multiplayer Online Role-Playing Game). Aquests jocs són un valor afegit a les connexions de banda ampla, ja siguin de quota mensual o gratuïta. En tot cas, l’estudi revela que el 86,38% dels ciutadans no està disposat a gastar-se els diners en jocs online.

En canvi, al voltant d’un 40% dels enquestats entre 18 i 50 anys pagaria fins a 50 euros al mes per un control efectiu sobre els continguts que veuen els seus fills en Internet. 

Un altre element indispensable pel que fa a la seguretat és la instal·lació d’antivirus o programari antiespia en els equips. El 56,04% dels entrevistats acceptaria pagar fins a 50 euros per un d’aquests programes, claus per a evitar la pèrdua de fitxers o fotografies guardades en el disc dur. 

El comerç electrònic també comença, encara que lentament, a obrir-se un buit a les llars. En aquest apartat, els productes més comprats són els viatges, les entrades relacionades amb espectacles (cinema, teatre, concerts), l’electrònica i els llibres. Últimament comencen a guanyar terreny els articles de primera necessitat i els productes financers.