Repsol YPF

L’osteopatia posa una especial atenció a la relació entre l’estructura del cos humà i la manera en què aquest funciona. Considera que molts dels problemes de salut són conseqüència d’una alteració en la relació de les diferents parts del cos i que és possible estimular la capacitat de l’organisme per a “autoreparar-se”. Per això, aquesta tècnica recorre a una gran varietat de tècniques de manipulació que s’apliquen tant als teixits blans del cos com a les articulacions i els ossos amb especial incidència en la posada al punt del sistema musculosquelètic i en la millora de la circulació de la sang. 

Però el més important d’aquesta teràpia és que no es limita només a tractar la lesió, sinó que cerca l’origen i va més enllà dels símptomes abans de tractar-los. D’aquesta manera, un problema en cervicals pot tenir el seu origen en un esquinç de turmell mal curat o bé un dolor d’esquena pot ser conseqüència d’una disfunció estomacal. 

Correcta estructura corporal
Andrew Taylor Still, doctor i cirurgià nord-americà va assentar les bases de l’osteopatia i va fundar el 1892 l’American School of Osteopathy a Missouri. Es va adonar de la importància d’una correcta estructura corporal perquè la salut sigui perfecta i entenia el cos i els distints sistemes que el componen (circulatori, respiratori, musculosquelètic...) com una unitat en què tot està interrelacionat.

Avui en dia, aquesta teràpia alternativa està considerada com tota una disciplina mèdica als Estats Units. És una tècnica molt precisa que, a més de l’habilitat del professional que la imparteix requereix, així mateix, uns coneixements profunds d’anatomia, fisiologia i de les funcions del cos humà.

El fred i les pluges hivernals fan que les persones que pateixen problemes en els seus ossos pateixin molt més. D’altra banda, el sedentarisme, les males postures o l’estrès poden alterar els teixits, mentre que la posició dreçada del cos predisposa a patir problemes, per la pressió que exerceix la gravetat a la columna i en els discos intervertebrals, que actuen com a amortidors. 

No obstant això, l’osteopatia es pot adaptar a l’edat i la morfologia del pacient i es pot aplicar no sols en adults sinó també en bebès, nens i fins i tot dones embarassades, aplicant les tècniques segons la persona. 

En aquest sentit, l’alternativa de l’osteopatia pot ajudar en el tractament de dolors cervicals, lumbàlgies, ciàtiques, torticoli, contractures, migranyes, marejos o vertígens. També s’utilitza en el tractament de malalties relacionades amb altres articulacions, pinçaments de nervis, luxacions, tendinitis, problemes de lligaments, etc. Si es presenten problemes degeneratius com l’artrosi, l’aplicació d’aquesta tècnica aporta una millora considerable a la qualitat de vida del pacient.  

En cas de patir hèrnies cervicals, discals o patologies de genoll, l’osteopatia es recomana com a tractament addicional per a posposar i en alguns casos fins i tot evitar una intervenció quirúrgica. 

Anàlisi prèvia
Un dels principis de l’osteopatia és trobar la lesió, ajustar-la i després deixar passar el temps necessari perquè el cos s’autoreguli i es manifesti l’autocuració. 

Basant-se en aquesta idea, una sessió d’osteopatia es divideix en diferents fases. En primer lloc es realitza una exploració física exhaustiva, per mitjà de tècniques manuals, per a identificar asimetries i disfuncions en el cos. A continuació, es comprova l’estat de la musculatura del pacient, dels òrgans viscerals i les articulacions, a fi d’establir el seu nivell de lesió o si pateix alguna falta de mobilitat. 

Finalment, una vegada localitzat l’origen dels problemes, es realitza primer un massatge per a eliminar la tensió dels teixits blans i després es tracta el pacient amb les tècniques més adequades al problema. A través d’estirades suaus i tècniques de mobilitat, es treballa el cos per crear les condicions perfectes que facilitin el procés de curació. 

Les tècniques viscerals (l’osteopatia visceral), estan enfocades a eliminar tensions en els teixits de les diferents vísceres de l’abdomen i del pit, que poden afectar la seva funció o provocar molèsties en altres parts del cos, mentre que les sacrocranials treballen sobre el moviment del líquid cefaloraquidi i les estructures del crani. 

Les suaus tècniques funcionals s’empren per a relaxar els teixits i anul•lar així els reflexos nerviosos que mantenen les tensions i els bloquejos. Les tècniques dels teixits blans són estirades rítmiques, amb pressió profunda i tracció que s’usen en la musculatura de l’esquena per a relaxar músculs hipertònics i eliminar edemes. Es poden realitzar també tècniques d’alta velocitat, per recuperar el moviment total d’una articulació bloquejada i així normalitzar els reflexos neurològics. S’empren normalment a la columna vertebral.