Repsol YPF

Es coneix com “astènia primaveral” perquè generalment apareix en aquesta època de l’any. Es calcula que afecta un 2% de la població i és un quadre de fatiga psicològica que engloba especialment les dones en aquelles franges d’edat en què es produeixen canvis orgànics, com són l’adolescència i la menopausa. 

Atès que, fins a dècades recents, aquesta malaltia era pràcticament desconeguda, es tendeix a associar amb el ritme de vida de la societat actual i el nivell d’exigències que suposa el desenvolupament del treball diari. Les persones afectades per l’astènia senten una sensació d’esgotament i una falta de vitalitat generalitzada que pot arribar a reduir fins a un 50% la seva capacitat per a desenvolupar les tasques habituals. 

Aquest tipus de cansament apareix de manera progressiva des de primera hora del matí i es manifesta en realitzar les activitats del dia a dia, fins i tot les tasques més senzilles, acompanyat de vegades per altres símptomes com trastorns en el son, dificultat de concentració i trastorns de la memòria, irritabilitat o un baix estat d’ànim. També pot manifestar-se de forma constant, sense haver realitzat cap tipus d’esforç.

Malaltia transitòria
Generalment, es tracta d’anomalies transitòries que remeten normalment al cap d’uns dies, sense necessitar cap tractament. Tan sols en uns pocs casos solen revestir més gravetat, quan les persones malaltes arrosseguen un estat d’esgotament anterior o bé quan pateixen situacions de depressió, en estats d’ansietat o estrès que predisposen a patir l’astènia de forma més accentuada. També pot tenir el seu origen en malalties pulmonars, cardíaques o en infeccions. En aquests casos, es registren episodis aguts d’astènia amb símptomes més concrets, que poden tractar-se en funció de la malaltia que els produeix. 

Durant el pas entre hivern i estiu que suposa l’època primaveral, amb els seus habituals canvis de temperatura i augment d’hores de sol, el to vital pot veure’s afectat. De fet, hi ha persones amb un to vital ciclotímic, això és, que pateixen oscil•lacions estacionals. L’organisme produeix unes  substàncies neurohormonals que determinen el to vital i la intensitat de l’activitat exercida. 

Entre aqueixes substàncies es troben les endorfines, uns neurotransmissors produïts per la glàndula pituïtària, responsables de les sensacions satisfactòries i que combaten el malestar o la serotonina, relacionada amb l’emoció i l’estat d’ànim. Si els nivells de serotonina són baixos, poden portar a la depressió, problemes per a conciliar el son, desordres obsessivocompulsius i, fins i tot, al suïcidi. 

També cal tenir en compte factors de caràcter social, relacionats amb el ritme de vida que segueix la persona afectada, la seva estabilitat emocional, el seu treball i l’ambient familiar en què es mou habitualment. Tot això unit també pot contribuir que el to vital estigui en nivells baixos. En aquests casos, sol analitzar-se l’evolució d’una jornada de treball quotidiana, per comprovar fins a quin punt es força l’organisme i si aquest és capaç de respondre i recuperar-se. 

Alimentar-se de forma equilibrada
De totes maneres, és important portar una dieta sana, beure dos litres d’aigua al dia, respectar les hores de son –un punt fonamental– i procurar fer exercici físic, així com exercicis de relaxació. En l’alimentació variada s’ha d’augmentar el consum de verdura i fruita crues pel seu contingut en minerals, vitamines i fitonutrients. Poden incloure’s aliments energètics com la fruita seca, la xocolata, els llegums o la pasta i si no fos suficient, es podria recórrer a una aportació mineral o vitamínica, de forma complementària. 

També són molt recomanables alguns complements dietètics com el llevat de cervesa, que conté vitamines del grup B, el pol•len, per les seves propietats equilibrants i energètiques i la gelea reial, molt indicada en situacions de fatiga mental i física, sense oblidar els productes integrals i els oligoelements com el ferro, coure o fòsfor. 

En contrapartida, convé reduir el consum d’aliments precuinats, els fregits, les begudes gasoses o alcohòliques, els aliments rics en greixos saturats i colesterol, així com els denominats “sucres ràpids” com la brioxeria industrial. En la mateixa línia, es recomana no excedir-se en el consum d’excitants com el cafè o el te i les espècies.