Repsol YPF

 Traduïda en sentit literal, la paraula japonesa shiatsu significa “pressió amb els dits”. No obstant això, si coneixes una mica més aquesta teràpia t’adonaràs que no és tan sols un massatge. El shiatsu és una tècnica terapèutica basada en els principis de l’energia, que tracta, per mitjà de la “digitopressió”, de reestablir l’equilibri necessari entre cos i esperit. El shiatsu és també una cultura, una manera de viure en definitiva. Descobreix-ne els secrets.

Una clau: l’energia vital

Un dels principis fonamentals del shiatsu és la noció d’energia vital, o Ki en japonès. Així, aquesta energia circula pel cos a través de “meridians” o canals, sobre els quals es pot actuar. És a dir, quan un canal d’energia es bloqueja per factors externs (per exemple mediambientals, alimentació, recepció de sensacions etc.), el practicant de shiatsu exercirà pressió amb el palpís dels dits i les palmes de les mans sobre el punt per desbloquejar-lo i permetre així que l’energia circuli novament de manera natural, o també per enfortir-lo si està feble.

El diagnòstic comença en l’Hara

Per al shiatsu, el centre energètic de l’home és l’Hara, és a dir, la zona situada sota el llombrígol. En aquest sentit, si decideixes acudir a sessions terapèutiques de Shiatsu, el teu practicant et farà en primer lloc un diagnòstic a partir de l’Hara. Li servirà com a mitjà per a identificar els circuits “buits” d’energia a causa de certes afeccions, com trastorns nerviosos, estrès, dolors musculars…, i després reconduir-los.

Les tècniques posteriors tenen variants, això és, alguns practicants de shiatsu treballen els punts específics d’energia, mentre que altres fan massatges generals per estimular els meridians. Des de l’Associació de Professionals de Shiatsu (APSE) a Espanya destaquen la importància de moure’s i actuar des del centre energètic. 

Afavorir la capacitat d’autocuració

Una altra de les màximes fonamentals del shiatsu diu que val més curar-se en salut. És a dir, aquesta tècnica terapèutica s’entén com un mètode per a ajudar cos i ment a no emmalaltir i, més encara, a enfortir-se de tal manera que el teu propi cos pugui desenvolupar i fer ús de la seva pròpia capacitat autocurativa. 
A més, has de tenir en compte també que el shiatsu no actua directament per combatre els símptomes d’una afecció, és a dir, no tracta de curar, sinó més aviat d’arribar a l’origen de la malaltia i, a partir d’aquí, despertar la capacitat autocurativa del cos. 

Encara més. El shiatsu, els principis del qual es basen d’una manera sòlid en les arrels de la cultura oriental, tracta així mateix d’assimilar altres tècniques i conceptes desenvolupats en occident, és a dir, s’enriqueix a partir de teràpies corporals com la reflexologia o l’osteopatia, i es mostra compatible amb aspectes de la psicologia de la Gestalt i l’evolutiva. 

Una mica d’història…

Malgrat que la medicina xinesa es va introduir al Japó fa més de mil anys, el shiatsu no va ser legalitzat fins l’any 1945. MacArthur, que ocupava el país oriental després de la II Guerra Mundial va exigir a tots aquells que practicaven mètodes orientals, presentar un informe que expliqués en què consistien. De les 300 teràpies que hi havia, només l’acupuntura anma i el shiatsu van ser admeses. 

Durant els anys 50 el shiatsu es va començar a conèixer a Alemanya, Anglaterra o França entre altres països. La medicina oficial estava col•lapsada com a conseqüència de la guerra i els serveis mèdics molt desprestigiats, fet que va afavorir revalorar la medicina oriental. En la dècada dels 70 van començar a estendre’s els principis d’aquesta pràctica pels mitjans de comunicació, i en l’actualitat hi ha escoles professionals a tot el món.

Articles Relacionats

- El cabell, reflex de la salut

- Un somriure sa i bonic