Avui en dia, la majoria de les televisions que es mostren en els aparadors de les botigues porten el logo HD Ready o Full HD. Això vol dir que estan preparades perquè l’espectador gaudeixi de l’alta definició (high definition). Ara bé, de moment només ho podrà fer si disposa d’una videoconsola d’última generació o d’un reproductor Blue-Ray o HD-DVD.
Perquè un dispositiu sigui considerat apte per a l’alta definició ha de complir, almenys, tres requisits, dictats per l’Associació Europea d’Empreses de Tecnologia de la Informació i la Comunicació (EICTA, les seves sigles en anglès). En primer lloc, ha de tenir una resolució mínima de 720 línies verticals, quan la televisió analògica, la de tota la vida, empra 576 línies per a compondre la imatge, la qual cosa es coneix com a sistema PAL.
En segon lloc, les televisions HD han d’acceptar l’entrada de l’alta definició a través d’una connexió analògica per vídeo component i una digital (DVI o HDMI) que suporti HDCP (sistema destinat a garantir la protecció de dades). Finalment, aquestes connexions han de ser compatibles amb els formats de vídeo 720p (1.280 x 720 píxels escanejats de manera progressiva) i 1080i (1.920 x 1.080 píxels escanejats de manera entrellaçada).
Full HD
Totes aquestes característiques les compleixen les pantalles HD Ready. Però hi ha aparells amb una resolució més alta, són els etiquetats com a Full HD o alta resolució plena, que en l’actualitat es la més alta que es pot gaudir a les llars.
Un televisor Full HD suporta 1.080p (1.920 x 1.080 píxels escanejats de manera progressiva), per la qual cosa la qualitat d’imatge és notablement superior.
El problema de la tecnologia Full HD és que, a diferència de l’HD Ready, no té estandardització, la qual cosa pot confondre els consumidors. Així, existeixen a la venda pantalles amb el logo Full HD que no són capaces d’acceptar senyals en format 1.080p.
Treure-li partit
Per gaudir al màxim de l’alta definició cal disposar d’una font de senyal ad hoc. És a dir, de poc servirà tenir un espectacular televisor últim model si no es rep senyal en HD o el reproductor de DVD del saló no admet aquest format.
A Espanya, de moment, no hi ha emissions regulars de televisió en aquest sistema. Cal recordar que la Televisió Digital Terrestre (TDT) no emet en alta definició, encara que tècnicament és possible i potser algun dia les principals cadenes es decideixin per aquest format. Per a això haurien d’emprar algun sistema de compressió i ajuntar l’ample de banda dels quatre canals d’emissió que ha rebut cada una d’elles. Als Estats Units i en alguns països europeus fa temps que les televisions emeten en HD.
Els entesos diuen que el senyal televisiu en "high definition" arribarà primer a les llars a través d’emissions per Internet, satèl•lit i cable, i al final també per TDT, però no abans de l’apagada analògica, prevista per a l’any 2010.
Mentre això no succeeixi, la porta d’entrada a l’alta definició a Espanya són els reproductors HD-DVD o Blue-Ray i les videoconsoles d’última generació com PlayStation 3 o Xbox. La primera inclou un reproductor Blue-Ray, mentre que la segona es pot connectar a un reproductor extern d’HD-DVD, encara que corre el rumor que Microsoft planeja treure el mercat un model amb el lector integrat.
Artiles relacionats:
- HD-DVD: l'alta definició arriba al video
- La llar digital, una realitat
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.