Repsol YPF

Com pintar el vidre?
El vidre pot ser pintat fàcilment amb alguns components especials: els òxids metàl·lics, laques o les pintures especials per a vidre amb què s’obtenen les distintes tonalitats. I és que el color dóna vida a les vidrieres, ja que la llum en transparència l’encén i projecta franges d’arc iris. Hi ha colors transparents, que permeten destacar el dibuix, colors que cobreixen, que s’utilitzen sobretot per a la decoració monocromàtica, i colors en pasta, que s’utilitzen per a delinear el contorn del dibuix que es pretén pintar.  

No obstant això, independentment de la tècnica i del mètode de treball que finalment triem, així com del tipus de vidre triat (ondulat o llis), és imprescindible que tant l’ambient de treball com el vidre a pintar estiguin molt nets. La pols, en dipositar-se en el vidre, resta brillantor als colors, mentre que el greix i la brutícia impedeixen una bona adherència del color. Així, per netejar el vidre es pot usar acetona o alcohol.

Una vegada decidit el tema i el disseny de la decoració, caldrà escollir atentament els colors amb què es cobrirà i es donarà prioritat als tons brillants, nets i homogenis. Els colors es poden preparar en recipients petits de vidre, ja que donaran una idea de com quedarà el to final. S’ha de tenir en compte, així mateix, que sempre és més senzill enfosquir un color clar que aclarir un de fosc; per això, en la preparació convé començar pel més clar. Per aclarir els tons foscos cal afegir unes gotes de dissolvent.

La coloració podrà dur-se a terme amb el pinzell, si es tracta de superfícies menudes, estretes i difícils, o amb el comptagotes, per a superfícies més o menys extenses, planes, o fins i tot delimitades per resina o per cinta de plom. Una vegada s’ha començat a pintar un espai, és recomanable acabar-lo, ja que si se seca serà difícil obtenir novament la densitat i tonalitat exacta.

A manera d’exemple; flors en la finestra

Sobre un tros de paper es dibuixa el disseny que es vol plasmar en una finestra; en aquest cas es tracta de margarides. Se situa el dibuix sobre la placa de vidre que volem pintar i es fixa amb cinta adhesiva. Amb un retolador de punta fina per a vidre es trasllada el dibuix al revers de la placa de vidre. Una vegada acabat, es retira el paper que ha servit com a model, girem la placa de vidre i a l’anvers es perfila novament el dibuix amb la resina, seguint el traçat del dibuix fet amb el retolador en el revers.  

Una vegada culminat aquest pas, s’esborra el traç del retolador del revers del vidre amb un drap humitejat en alcohol. En el cas que es vulgui pintar el tema sense el contorn de resina, es deixarà el traçat i s’esborrarà només una vegada finalitzada la coloració. 

Finalment, es pot passar al procés de coloració de les flors. Primer es dilueix el vernís incolor en la quantitat necessària i amb el dissolvent adequat. Quan s’ha obtingut un preparat de la consistència necessària (per a comprovar-ho sols cal dipositar una gota sobre el vidre: si la gota tendeix a eixamplar-se lleugerament, la consistència és l’adequada) s’hi afegeix el color a poc a poc a fi d’obtenir el to desitjat. Es mesclarà, per exemple, en primer lloc els tons blancs per als pètals. Després es faran les tiges i les fulles amb els tons verdosos i, finalment, el groc. 

Una vegada acabada la coloració, cal deixar-ho assecar en un lloc net i sense pols durant el temps que sigui necessari.  

Articles relacionats

- Tapisseries i cortines: les últimes tendències

- Pintura decorativa: tècnica del drapejat