Passar un dia en família a la muntanya i practicar senderisme. Relacionar-se amb la natura i respirar aire fresc i net. Deixar enrere l’estrès de la setmana i gaudir d’una jornada agradable. Oi que sona bé.
Sona força bé, però, és clar, sempre que es realitzi amb la prudència que el mateix medi requereix. I és que cal prendre certes mesures de seguretat quan anem a la muntanya, i si és amb nens, més encara. Aquí us apuntem alguns consells:
Abans de començar l’excursió s’han de tenir els coneixements necessaris sobre el recorregut a realitzar: el medi natural en què es troba, els seus recursos i el patrimoni etnogràfic vinculats a la zona on s’exercirà l’activitat de senderisme.
D’altra banda, és imprescindible portar una farmaciola bàsica de primers auxilis que contingui aigua oxigenada, alcohol 96º, antisèptics i desinfectants, antiinflamatoris, tisores esmolades, materials per a cures, com cotó fluix, gases estèrils, esparadrap, benes adhesives i tiretes; a fi de donar una assistència sanitària en cas d’accident o lesió.
Equipació
Tots els membres revisaran prèviament a l’excursió l’equip i materials necessaris per a realitzar l’activitat; és a dir, es comprovarà que el calçat i el vestuari que s’utilitzarà és en condicions. És recomanable portar un calçat còmode i roba d’aigua per evitar contratemps a més d’altres elements com una cantimplora, un impermeable, roba d’abric, una gorra, crema per al sol, etc. Els més menuts no portaran pes, encara que no és sobrer que porten una motxilla petita amb les coses més imprescindibles.
Desenvolupament del trajecte
Durant el desenvolupament de la ruta és molt important comptar amb un mitjà de comunicació per a usar-lo en el cas que ocorrin imprevistos, com un telèfon mòbil o radiotransmissors. Abans de la sortida, cal comprovar l’estat de les bateries i tenir apuntats alguns números de telèfon; com el d’emergències, oficines de l’espai natural, refugis, etc.
Una altra qüestió important per a tots els membres del grup que realitzen l’activitat de senderisme és evitar separar-se de la resta del grup, a més de no improvisar sendes o itineraris que no estiguin assenyalats durant el transcurs del trajecte. La marxa s’ha d’adequar a les necessitats del grup, atenent les diferents aptituds físiques dels participants. En els itineraris llargs s’han de programar aturades intermèdies; així podem fer un recompte de tots els integrants del grup. En el cas que algun dels integrants del grup s’extraviï, s’ha d’aturar i romandre a la ruta, en un lloc visible -sempre que les condicions climatològiques ho permetin- i esperar que, un cop notada la seva absència, algú hi pugui acudir a ajudar-lo.
A mesura que es va caminant es prestarà una atenció especial al terreny per on es camina, ja que hi pot existir poca fermesa, o produir-se alguna caiguda de roques.
Canvis en la climatologia
Abans de la sortida és important conèixer les condicions meteorològiques; ja que són un factor ambiental fonamental a tenir en compte a l’hora d’iniciar una ruta. No obstant això, si la situació meteorològica es torna adversa -durant la realització de la ruta- i comença a ploure, cal tenir algunes precaucions perquè la pluja pot ocasionar riuades sobtades i corriments de terra als vessant. S’aconsella, per tant, cercar un lloc protegit d’aquests factors i esperar que les condicions millorin.
D’altra banda, en el cas que es produeixi una tempestat elèctrica s’ha d’evitar el camp obert. Si ocorre en un bosc cal fugir dels arbres alts i aïllats; i és millor encara cercar refugi en els grups d’arbres baixos.
Finalment, quan tenim boira, on la visibilitat es redueix, és important anar lentament i units per no perdre la referència del grup.
Articles relacionats:
- Escalada: Com si d'un Spiderman es tractés
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.