Repsol YPF

Les zones boscoses de la geografia espanyola tenen al voltant de 2.000 espècies diferents de bolets i fongs coneguts. En el món es coneixen aproximadament 100.000 classes diferents. Tant fongs com bolets constitueixen un recurs alimentari molt singular, i a més realitzen una important funció ecològica: contribueixen notablement a la descomposició de la matèria vegetal. 

Les zones amb més diversitat d’espècies són Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc, encara que es poden trobar al llarg de tota la geografia.

Recollida de bolets i respecte al medi ambient
A l’hora de recollir els bolets, cal tenir sempre molt present que es troben en espais naturals, que han de ser respectats al màxim. El bosc s’ha de preservar, i per a això, us apuntem alguns consells interessants:

El bosc és un ecosistema complex, i el pas de l’home a l’hora de recollir bolets pot espatllar-lo si no es fa amb precaució. Així, és imprescindible no gratar la terra amb eines, com els rasclets, ja que en aixecar la fullaraca i la molsa es pot destruir el miceli o part invisible, vital per a un fong. A l’hora de recollir-los, s’han de tallar amb un ganivet, i no arrencar-los, ja que d’aquesta manera no eliminem sòl forestal i nutrients del bosc. Si finalment es destrueix el miceli deixaran d’aparèixer més bolets en aquell lloc.

Els bolets que no es coneixen, o que no són comestibles, no s’han de recol·lectar, ja que es corre risc d’intoxicació i, a més, es pot interrompre la seva tasca descomponedora, molt important per al camp.

No s’han de recollir els bolets vells, ja que no són saborosos. Tampoc els que són molt petits. En tallar un bolet jove i de dimensió reduïda s’impedeix que aquests generin les espores que permeten la reproducció dels fongs.

Finalment, és important transportar-los en un cistell de vímet, ja que a través de les escletxes les espores dels bolets poden tornar al terra mentre fem el camí de tornada.

Diferències entre fongs, bolets i micelis
El fong no es considera ni planta, ni animal. Sembla sorgir del no-res i ho fa dels sòls i d’altres materials que es descompondran. Neix en hàbitats molt diferents, des dels deserts fins quasi els gels polars. El fong es compon de dues parts, el miceli i el bolet. La primera és una xarxa de fins filaments anomenats hifes que configuren el cos vegetatiu, és a dir el que realitza l’activitat vital. La segona, el bolet, és el cos reproductiu amb què el fong produirà les "llavors", o espores amb què perpetuar-se. D’aquí que el bolet sigui una estructura vital en els ecosistemes, ja que permet la supervivència dels fongs, organismes imprescindibles en la perpetuació de la vida, contribueixen a la descomposició de la matèria orgànica i permeten el retorn de nutrients al sòl. 

Propietats alimentàries de fongs i bolets
Un bolet conté entre un 89 i un 94 per cent d’aigua, així com un contingut acceptable de proteïnes (entre 3,5 i 5 per cent) així com sucres, greixos i sals minerals. Es calcula que el seu valor nutritiu és més alt que els dels llegums. 

A més d’això, constitueixen un condiment excepcional per a moltes receptes culinàries. Hi ha bolets que poden consumir-se crus, encara que la majoria requereixen algun procés de cocció. Hi ha nombrosos bolets que no són comestibles i només uns pocs són tòxics. Cuinar-los és fàcil i la preparació és molt variada: fregits, saltats, a la graella, al forn, escaldats, arrebossats, en amanida, com a guarnició…i fins i tot crus. Avui en dia, els primers que es recullen arriben a preus elevadíssims.

Articles relacionats:
> El turisme del vi
> Trufes, el misteriós fong subterrani