Repsol YPF

L'escalada consisteix bàsicament a pujar parets naturals (roca o gel) o artificials (rocòdroms). Existeixen diferents modalitats:
-Clàssica, que té com a objectiu arribar al cim d'una muntanya.
-Artificial, en què s'empren mitjans més sofisticats per a l'ascens.
-En gel, modalitat en què la pujada es fa per cascades d'aigua gelada.
-De competició, que es realitza en rocòdroms, i esportiva, en roca o en rocòdrom i només s'utilitzen els peus i les mans per progressar en la pujada.
-Gran paret, que consisteix a pujar una paret amb un desnivell d'uns 500 metres. Es necessiten un mínim de dos dies i és necessari anar proveït de bon equip, així com de subministraments (roba, aigua i menjar).

Prudència i seguretat
Per fe una pujada segura i prudent és necessari anar equipat adequadament i tenir uns coneixements tècnics mínims, que permetran saber quina postura ha d'adoptar el cos i quin és l'equip que es necessita per a cada tipus d'escalada.

La corda ha de ser flexible per poder fer nusos i resistir a la fricció de la roca. N'hi ha de fins a 60 metres de longitud i onze centímetres de diàmetre. L'arnès ha de tenir un cinturó embuatat i ample i estar fabricat amb material antiabrasiu per evitar el desgast de la corda. La seguretat passa essencialment per un mosquetó amb una cinta express resistent per a l'ancoratge a la paret i per a la corda, i ha de ser bastant lleuger, sobretot en l'escalada esportiva.

És aconsellable utilitzar unes sabatilles ben ajustades i adherides al peu. L'escalador també ha de tenir descensors i frens per descendir amb seguretat i portar un casc a la motxilla. Això és una cosa que no sempre s'utilitza i és imprescindible per protegir el cap de les probables pedres que cauen de la paret elegida per escalar.

Tècniques per a tots els gustos
L'escalada no consisteix únicament a pujar parets utilitzant els peus i les mans de manera paral·lela. Existeixen diferents tècniques depenent del tipus de paret i de la postura del cos. Així, la principal diferència entre l'escalada normal i l'escala d'adherència és la posició del cos, ja que en l'última cal, separar tant com sigui possible el cul de la paret. L'escalada en diedres és la que es realitza en forma de X i ens recorda als dibuixos de Spiderman. Quan s'ascendeix amb fissures a la paret, l'escalador hi enfila els seus peus i mans per pujar.

Finalment, si una esquerda és prou ampla per recolzar tot el cos de l'escalador de manera horitzontal i ascendir amb l'esquena recolzada en la paret es tracta de l'escalada en xemeneia.

Espanya, lloc per aprendre i practicar
Abans d'iniciar-se en l'escalada és necessari fer qualsevol dels cursos per a principiants que organitzen els clubs de muntanya i les federacions autonòmiques, encapçalades per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME). També solen oferir cursos les agències de guies d'alta muntanya o els seus instructors. En tots dos casos, han de tenir el corresponent títol homologat per la federació.

Espanya té múltiples zones per practicar aquest esport. Els pics d'Europa, els Pirineus, Galícia, les escoles de Girona o la Pedriza a Madrid en són un bon exemple. L'escalada pot estar prohibida en certes temporades de l'any pel temps, el risc d'allau o la implantació d'aus. En quant a esport i competició, Espanya té el seu propi Campionat i tres proves que conformen la Copa d'Espanya. El calendari es completa amb el Campionat del Món (bianual) i la Copa del Món, formada per diverses proves, una d'elles disputada l'any passat a Avilés (Astúries).