Els boscos són una part fonamental de l’ecosistema en absorbir el CO2, impedir la desertificació i servir d’hàbitat per a la fauna. Reciclar la fusta, que suposa el 10% de les escombraries acumulades, permet disminuir el ritme de tala i contribuir així a la cura del medi ambient.
La creixent preocupació pel canvi climàtic comporta més interès a tot el món per a limitar les emissions de CO2, un dels principals causants de l’efecte d’hivernacle. Però per reduir la concentració d’aquest gas, és tan important disminuir les emissions com propiciar que sigui absorbit per boscos i oceans. Per fer una tona de fusta, per exemple, cal aproximadament un total d’1,85 tones de CO2.
En conseqüència, un aspecte fonamental de la lluita contra el canvi climàtic és evitar la desforestació, que a més comporta altres problemes com la desertització o la pèrdua de biodiversitat. Una de les millors maneres d’impedir la tala massiva d’arbres és mitjançant el reciclatge de la fusta: es tritura i després es converteix principalment en taulers d’aglomerat. Un sector que al nostre país tracta anualment més de 950.000 tones de residus, genera més de mil llocs de treball directes i que en algunes autonomies, com per exemple la Comunitat Valenciana, permet reutilitzar fins al 80% de la fusta que es llença.
Fusta tractada
No obstant això, en alguns casos el reciclatge de la fusta requereix un tractament especial abans de poder-la destinar a altres fins. Com, per exemple, la que pel seu ús ha d’estar exposada a l’aire lliure, com el cas dels pals telefònics, els travessers de les vies de ferrocarril o les tanques de jardí.
En aquests casos generalment sol estar tractada amb creosota, una substància que conté una gran varietat de compostos químics entre els quals es troba la brea de quitrà de carbó. Es tracta d’un producte tòxic l’ús del qual està limitat per una normativa de la UE, que en prohibeix l’aplicació en instal·lacions per a nens i interiors d’edificis i en general en qualsevol obra que estigui en contacte directe amb la població. A més, a causa de l’escassa biodegradabilitat, la creosota també és perillosa per al medi ambient, ja que es pot filtrar a l’aigua, on estarà força temps abans de quedar dissolta, per tant, la fusta que la contingui ha de rebre un tractament químic específic.
La fusta plàstica
Un producte que en els últims anys s’està fent més popular és l’anomenada fusta plàstica. Hi ha diferents classes segons la composició i, encara que algunes estan fetes completament de plàstic reciclat, altres tenen una barreja de plàstics amb serradures obtingudes de residus de fusta.
Es tracta, en qualsevol dels casos, d’un material que estèticament s’assembla molt a la fusta, però que, a diferència d’aquesta, no necessita cap mena de manteniment, resisteix la humitat i el Sol, no es veu afectat per la putrefacció o els insectes ni requereix una mà de pintura, ja que es pot comprar en diversos colors. Per tot això sol ser molt utilitzada en el mobiliari de jardí.
Altres usos
Un altre dels usos que pot tenir la fusta recollida és ser font d’energia. En alguns països del nord d’Europa comencen a popularitzar-se les calderes de biomassa, que consumeixen “pellet”, uns petits cilindres formats a partir de rebutjos procedents de la fusta. Encara que té l’avantatge de ser una energia renovable, el CO2 acumulat en la fusta en forma de carboni retorna a l’atmosfera. La fusta, a l’últim, pot ser emprada com a compost, una barreja de matèria orgànica per a adobar la terra en jardins o conreus.
Articles relacionats:
- Reciclar les llaunes de refrescos
El + llegit
Nota informativa: Traducció de l'original en castellà. En cas de qualsevol discrepància, prevaldrà la versió en castellà.