Repsol YPF

La anomenada WiTricity, per analogia a les xarxes Wi-Fi, funciona creant un camp magnètic entre dues antenes fabricades amb coure; una es connecta a la xarxa elèctrica i una altra a l’aparell que es vol engegar.

Els creadors d’aquesta nova tecnologia han demostrat com es transmet electricitat sense cables a una distància de més de dos metres i amb potència suficient per a encendre una bombeta de 60 watts. 

Aquesta espècie d’antenes a 10 MHz són en realitat ressonadors magnètics, capaços de vibrar en exposar-se al el camp magnètic creat per l’electricitat. Ni tan sols requereixen que existeixi una línia de visió directa entre la font i el receptor. Segons sembla, l’experiment ha funcionat també amb alguns obstacles, com fusta, metall o aparells. 

I és que dos objectes situats en la mateixa freqüència de ressonància tendeixen a intercanviar energia de manera certament eficient, sense afectar els objectes aliens. Els investigadors, un equip de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, MIT, dels Estats Units, compost per membres del Departament de Física, Departament d’Enginyeria Elèctrica i Ordinadors, Institut de Nanotecnologia Militar, han utilitzat el fenomen de la ressonància magnètica no radioactiva, i per tant amb menors pèrdues en l’emissió.

Un dels científics participants en l’experiment va qualificar el sistema de rudimentari però va celebrar que el fet prova que la transmissió d’energia és possible. 

Ja era possible però...
Experiments semblants de transmissió d’energia sense fil es van iniciar en el segle XIX. Un dels pioners en aquest camp va ser Nikola Tesla. Durant tot aquest temps s’han ideat i provat distints mètodes amb diversos resultats.

A pesar que ja era possible transmetre energia elèctrica sense cables, els mètodes emprats fins ara mostraven greus inconvenients que poden entendre’s fàcilment tornant al símil de la comunicació sense fil Wi-Fi. De la mateixa manera que aquestes xarxes, una font de radiació electromagnètica emetria energia en totes direccions i només una petita part era rebuda pel receptor, i per a fer funcionar un aparell sense bateria ni cables la potència ha de ser gran.

Per solucionar aquest problema s’havia provat dirigir la radiació electromagnètica utilitzant làser, però aquest tipus de dispositius requereixen una línia de visió ininterrompuda entre la font i el receptor i un raig per cada receptor. Un altre inconvenient d’aquesta última opció és que la potència podria ser prou gran perquè fos perillós. També s’havien provat altres tècniques com la inducció de corrent al voltant d’un camp magnètic capaç d’induir un corrent en un altre circuit. Aquest sistema requereix bé corrents molt intenses bé distàncies molt curtes entre la font i el receptor, la qual cosa és molt poc pràctic. 

Però el sistema del MIT afegeix a aquesta última opció un element més: la ressonància. Així, utilitza l’acoblament d’objectes ressonants. Els enginyers han acoblat dues bobines de coure de la mateixa freqüència de ressonància magnètica. Una de les bobines, la font, crea un camp magnètic no radioactiu al seu voltant de determinada freqüència. En l’altra bobina, de la mateixa freqüència, s’indueix un corrent elèctric originat pel camp magnètic oscil·lant creat per la primera. Si es tractés d’una mera inducció no seria prou potent per a encendre una bombeta a una distància de dos metres, però la ressonància fa que el segon corrent sigui suficientment gran com per fer-ho.

Qüestions per resoldre
Encara queden moltes qüestions a resoldre. Per exemple, amb aquest sistema seria molt fàcil robar energia elèctrica mentre no es trobi alguna manera d’encriptar el senyal. D’altra banda, el camp magnètic és d’una intensitat considerable, encara que la seva acció no ha demostrat fins avui tenir efectes nocius, a diferència dels mòbils que emeten freqüències electromagnètiques de baixa potència o dels microones que emeten el mateix tipus d’ones però en alta potència.

Encara falta molt perquè l’electricitat transmesa pugui viatjar llargues distàncies. De totes maneres, l’invent aspira a superar l’únic obstacle que tenen actualment els aparells sense fil: la necessitat de connectar-los per a recarregar la bateria.