Repsol YPF

Què és el plàstic? 

Com sabem, la matèria està composta d ’àtoms, que se solen agrupar formant molècules. Quan aquestes s’uneixen formen unes macromolècules que es denominen “polímers”, un terme que prové de les paraules gregues   poly (molts) i   meros (que significa part o segment).   

Els polímers poden ser d’origen natural, com per exemple la cel·lulosa, la cera i el cautxú o bé sintètics, derivats del petroli i altres substàncies, com per exemple el plàstic. El seu nom prové del grec   plastikós , que vol dir emmotllable, i és que la característica principal d’aquest material és que a partir d’una temperatura determinada (que varia segons el tipus de plàstic) adquireix unes propietats d’elasticitat i flexibilitat que permeten modelar-lo amb gran facilitat.   

Això, juntament amb els baixos costos de producció i unes excel·lents característiques de lleugeresa, pes, funcionalitat i capacitat aïllant l’han convertit en el material més popular i omnipresent avui en dia en la nostra societat, ja sigui en la roba, en els envasos de tota mena d’aliments i productes de neteja o en els aparells electrònics.   

Orígens i desenvolupament 

En parlar dels antecedents dels plàstics moderns cal mencionar la figura de John Wesley Wyatt. Es tracta d’un inventor nord-americà que el 1860 va participar en un concurs fet per una empresa fabricant de boles de billar, que oferia 10.000 dòlars a qui trobés un material amb què elaborar-les que no fos el tradicional marfil, molt costós i difícil d’obtenir. Encara que finalment no va guanyar el premi va poder patentar el cel·luloide, que va anar adquirint un creixent ús en la fabricació de qualsevol mena d’utensili i, no cal dir-ho, va arribar a ser el material en què es gravaven els films.   

Però va ser el 1909 quan Leo Hendrik Baekeland va inventar la coneguda, en honor al seu cognom, com a baquelita. Va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història i va proporcionar molta fama i diners al seu creador, que va arribar a ser portada de la revista Time. Va ser l’inici d’una nova època en la indústria i en dècades posteriors es van inventar nous materials com el niló, el cautxú sintètic o el PVC.  

Un futur prometedor 

La vida moderna es caracteritza entre altres coses per la creixent abundància d’aparells electrònics que ens envolten i molts d’aquests, en els darrers anys, tenen la portabilitat com a reclam. Però difícilment podríem portar els telèfons mòbils en la butxaca o carregar amb els cada vegada més prims ordinadors portàtils si no estigueren fabricats en gran part amb diverses classes de plàstic.   

Aquest s’empra tant en l’elaboració de les parts internes com en les plaques dels circuits integrats, els encapsulats i el cablejat, en què   aportar   l’ excel·lent capacitat aïllant , tèrmica i elèctrica, com en   la carcassa de l’aparell, que li permet un gran estalvi de pes, una gran resistència i durabilitat i una aparença atractiva gràcies a la llibertat de disseny que ofereix enfront d’altres materials. 

Articles relacionats

- L’ús de plàstics en l’agricultura

- Transmetre electricitat sense cables