Repsol YPF

Les piscines són el millor lloc, encara que no l’únic, per a la instal·lació d’un sòl atèrmic i antilliscant. Amb l’arribada de l’estiu comencem a gaudir-les, però també a patir algunes de les seves molèsties si no estan adequadament instal·lades. Una incomoditat molt habitual a l’estiu és la d’haver de trepitjar descalç un sòl que, en estar exposat al sol, es reescalfa i caminar descalç es converteix en un turment similar a caminar sobre brases. Tampoc són estranyes les relliscades i caigudes en trepitjar un sòl esquitxat per l’aigua de la piscina. 

Per tot això, recobrir les vores de la piscina amb un sòl adequat que minimitzi aquests inconvenients ens garantirà una major comoditat i ens evitarà esglais. En el mercat hi ha una gran varietat d’empreses que ofereixen aquesta classe de paviments, així com un ampli catàleg de diversos materials, colors i preus. 

Superfície antilliscant

En primer lloc, un bon sòl antilliscant es caracteritza per tenir una superfície que no sigui llisa. Una superfície granulada o porosa permet tenir més subjecció, encara que com més porosa sigui també serà més molesta per al peu descalç, i oferirà més buits per a l’acumulació de brutícia i bacteris. L’objectiu és, per tant, d’aconseguir un terme mitjà adequat. 

Per aconseguir-ho les rajoles que s’empren per cobrir l’entorn de la piscina poden rebre un tractament físic o químic, ja sigui abans d’instal·lar-les o bé després. En el primer cas es tracta d’un mètode d’abrasió mecànica per a aconseguir la textura adequada. Consisteix en l’aplicació d’un sistema químic sobre la superfície a tractar. El sistema químic, per la seva banda, es basa en l’aplicació d’un producte químic que crearà un gran nombre de microporus per cm2 i els repartirà de la manera més homogènia possible. També hi ha la possibilitat d’aplicar estoretes i cintes antilliscants adhesives, una manera més senzilla i barata de cobrir aquelles superfícies que puguin ser perilloses. Els paviments de goma són una altra opció, especialment si la piscina és utilitzada per nens, de manera que amortiran les possibles caigudes.  

Sòls atèrmics

Però a més de la condició antilliscant, una altra qualitat que ha de tenir el sòl que voregi la piscina, el de la terrassa o el de la sauna és la de ser atèrmic. És a dir, ha de ser un mal conductor de la calor, o un bon aïllant, dit d’una altra manera, que no arribi una temperatura massa elevada que pugui ser molesta. En aquest sentit els sòls de lava volcànica, compostos de pols de marbre, ciment blanc i minerals especials, solen reunir les dues característiques: una superfície rugosa que evita relliscades i una resistència a l’escalfament que permet caminar a sobre encara que hagi estat exposat diverses hores a l’inclement sol estiuenc. 

Articles relacionats

- Estufes d'exterior, aliades contra el fred

- Sòl radiant, la calefacció invisible