Repsol YPF

Encara que a simple vista puguin semblar un element líquid, sense excessiva consistència, les salses comencen atraient per la vista i, a continuació, submergeixen a qui les degusta en una confluència d'essències i sabor. No obstant això, quan el termòmetre registra temperatures altes, convé prendre una sèrie de precaucions. Una d'aquestes és prescindir de certs ingredients a l'hora d'elaborar-les, per evitar riscos de contreure salmonel·la o altres malalties i decantar-se per altres acompanyaments igualment saborosos. 

Les salses es lliguen tant per suavitzar-les com per donar-los consistència o incrementar el sabor. Abans de començar a fer-les, convé tenir una cullera de fusta, per a evitar que s'enganxin, es cremin o es formin grums. En aquest sentit, una cocció lenta permet que, sense adherir-se al fons, el líquid es redueixi i concentri els sabors. 

En l'època romana, ja s'utilitzaven vinagres balsàmics i avui en dia, la salsa vinagreta continua sent un clàssic a la cuina, que consisteix simplement a posar vinagre en un bol, afegir-hi, a continuació, oli, sal i pebre i remoure-ho tot. Qualsevol vinagre de bona qualitat (també els olis) es pot perfumar amb all, pebre o herbes fresques. 

Unes senzilles patates cuites, per exemple, adquireixen un toc distint amb una facilíssima salsa d'all. Tan sols cal posar en un morter uns quants alls pelats amb un poc de sal i picar-los fins que quedin convertits en una pasta. A continuació, s’hi afegeix a poc a poc oli sense deixar de moure, cal no afegir-hi més fins que l'anterior no hagi quedat totalment incorporat.

A base de verdura
Un altre acompanyant habitual a l'estiu solen ser les salses elaborades a base de verdura, com la de tomàquet. Es trossegen, juntament amb alguns pebrots verds, s'hi afegeix sal i es posen en una paella amb oli, a foc lent, perquè es vagin fent a poc a poc. Es remouen de tant en tant. Quan estiguin completament fets es passen pel xinès i ja queda la salsa feta, tan sols cal rectificar de sal i pebre. Si es desitja, també es poden incloure herbes aromàtiques en el moment de la cocció a la paella.  

Quan es tracti de plats a base de pasta o amanides, es pot acompanyar d'una salsa de créixens. En una cassola es mesclen unes quantes fulles de créixens trossejades i sense tija amb mitja tassa de llet. S'hi afegeix uns 25 grams de mantega amb una cullerada de formatge parmesà ratllat i es deixa al foc fins que bulli suaument. En aquest moment s'incorpora una tassa de crema, es remou tot bé i s’hi afegeix sal i pebre. 

Si s'elaboren receptes de peix o de pasta farcida, es pot acompanyar d'una salsa de carbassa. En una paella amb un poc d'oli s'ofega una ceba picada i una carbassa pelada i tallada en trossos petits. S'hi afegeix una culleradeta de curri, una tassa de brou i un got de vi blanc. Després de salpebrar-la es deixa reduir a foc molt suau i posteriorment s’hi afegeix una tassa de crema batuda, removent constantment fins que s’escalfi, sense arribar a bullir. 

Per a la carn, tant freda com calenta, mariscos o preparats de verdura, la salsa Mornay, a base de formatge, resulta una opció idònia. Es prepara una beixamel que s'assaona amb sal, pebre i un poc de nou moscada. A continuació s'agrega nata batuda junt amb formatge gruyère i parmesà (prèviament ratllats), encara que també es poden tastar altres modalitats com el cheddar blanc o l'emmental i altres dues cullerades de mantega fosa. Amb tot això es munta la salsa. A aquesta recepta se li sol incorporar al final un rovell d'ou batut, però per evitar problemes amb la calor, en aquesta ocasió s’hi pot prescindir. 

Amb herbes aromàtiques
El món de les herbes aromàtiques també ofereix un ampli ventall d'opcions a l'hora de triar salses lleugeres amb què acompanyar els aliments estivals. 

Es pot triar una salsa d'alfàbrega. Per a això s'escalden uns quants tomàquets en aigua bullint (així es pelen més fàcilment), traiem les llavors i els partim en daus. Es tallen diversos porros en làmines fines i ambdós ingredients es col·loquen en una cassola amb dues cullerades d'oli, perquè s'ofeguin a foc mitjà durant uns tres minuts. A continuació s’hi afegeix alfàbrega tallada en trossos grans, sal i pebre i es deixa ofegar durant altres tres o quatre minuts. Passat aquest temps es tritura en el xinès i ja la tenim llesta per a servir. 

Una variant d'aquesta salsa consisteix a moldre les fulles d'alfàbrega amb alls, pinyons i nous, fins que quedin ben triturats. S’hi afegeix oli d'oliva, sal i pebre negre mòlt i es mescla tot fins a aconseguir un compost cremós.

Tant el pollastre, com la carn i el peix es poden servir amb una salsa d'anet i tàperes. En una paella amb oli s'ofega ceba uns cinc minuts i s’hi afegeixen tàperes, salsa de tomàquet i es deixa bullir a foc lent i sense tapa durant uns deu minuts. D'altra banda, es dissol en aigua un poc de farina de blat de moro que després s'incorporarà a la paella, rebolicant bé amb una cullera de fusta fins que tot quedi totalment mesclat. Es deixa fer fins que la salsa bulli i espesseixi lleugerament. Com a toc final s’hi afegeix anet fresc, que li aportarà un toc anisat, s'apaga i es deixa que la salsa reposi abans de servir.