Repsol YPF

Possibiliten que es pugui disposar d'aquest tipus de productes al llarg de tot l'any. Tanmateix, els aliments frescos continuen conservant una estacionalitat en la qual es poden degustar amb el seu punt òptim de sabor.
L'estiu és, sens dubte, la millor època de l'any per gaudir dels aliments crus, especialment fruites i verdures. Respecte a aquestes últimes, en aquestes dates es troben peces amb alts percentatges d'aigua, que ajuden a combatre les altes temperatures. Un exemple d'això és el gaspatxo, el plat estival més típic amb els seus ingredients a punt: cogombres i tomàquets, entre d'altres.
 
Durant aquests mesos, vénen de gust més menjars crus i freds, potser temperats i és el moment d'aprofitar l'ampli ventall de verdures que ofereix el mercat. Abans de cuinar-les, convé conservar-les en la part més refrigerada del frigorífic i rentar-les bé abans de consumir però sense tenir-les molt temps en remull, ja que poden perdre parteix de les seves vitamines hidrosolubles.
 
Els tomàquets i cogombres, habituals en les amanides, han de rentar-se i pelar-se acuradament, igual com les patates. Quant a les verdures que creixen arran de terra, com els enciams, pastanagues, espinacs o raves, convé rentar-les acuradament i coure-les bullint, un minut almenys.
 
En general es recomana cuinar-les en  una olla a pressió perquè no perdin nutrients, tapades, amb poca aigua i tan sols el temps just, agregant la sal quan estiguin preparades. Des del punt de vista digestiu, es toleren millor si es mengen cuites encara que si es consumin crues, suposen un major aportament de fibra i sensació de sacietat.
 
Escalivada catalana
Albergínies, carbassons, mongetes, patates, cogombres, enciams i tomàquets, porros i pastanagues componen el multicolor mostrari on elegir els menús d'estiu. Amb ells s'elaboren refrescants receptes com l'escalivada. Aquest és un plat típic de Catalunya, fet a base d'albergínies, cebes, tomàquets i pebrots rostits, baix en calories i amb un alt contingut en fibra.
 
Les verdures es rosteixen, a la graella o al forn, fins que queden cuites. A continuació es deixen refredar, es pelen i se'n treuen les llavors. A l'hora de servir,  es tallen en tires llargues de forma longitudinal i s'amaneixen amb oli d'oliva i sal. Pot menjar-se sola o com a acompanyament d'un plat principal de carn o peix, encara que també és típic presentar-la sobre una torrada de pa amb uns filets d'anxova.
 
Però sens dubte, si hi ha un plat que simbolitza l'estiu són les amanides, amb l'enciam com a protagonista en molts casos. El seu sabor fresc combina molt bé amb gairebé tots els ingredients, té un alt contingut en fibra i és diürètica. Com que el seu percentatge en aigua supera el 90%, sol ser difícil conservar-la en condicions òptimes i es recomana menjar-la fresca i cruixent.
 
Cal anar amb compte amb preparar-la amb molta antelació perquè, a més de deteriorar la vitamina C, el seu aspecte i sabor també es perden amb rapidesa. Es recomana amanir-la amb oli d'oliva i complementar amb herbes, tant fresques com seques.
 
El tomàquet sol ser l'acompanyant habitual de l'enciam i amb el seu sabor i el seu perfum aporta un toc deliciós i refrescant. Però també pot combinar-se en copes individuals amb altres ingredients com el meló, que se serveix amb la polpa tallada a boletes i amb una mica de formatge feta. S'amaneix amb una barreja d'oli, sal, pebre, i suc de llimona i s'hi afegeix alfàbrega trossejada.
 
 Una altra opció és preparar tomàquets a la provençal, tallant-los per la meitat, sense pell ni llavors. S'hi afegeix sal i es col·loquen de cap per avall per deixar anar l'aigua. Després d'empolvorar-los amb herbes provençals es passen per la paella per ambdós costats, amb una mica d'oli d'oliva, fins que estiguin ben fets.
 
Plenes de color
Dins de la mateixa família que el tomàquet es troben els pebrots i les albergínies. Els primers tenen dues varietats, els verds que es cullen abans que arribin a madurar i els vermells, ja madurs, que s'utilitzen tant crus, en amanida com rostits o fregits.
 
Les albergínies, per la seva part, permeten nombroses preparacions, des d'aperitius fins a guarnicions. Es poden combinar amb tomàquets, tallant-los per la meitat i col·locant-los en una placa de forn. S'hi afegeix oli i sal i es posen al forn junt amb les albergínies tallades per la meitat, durant uns 20 minuts a 180°.
 
D'altra banda, es piquen fins ceba i porro i es posen a rellar en una paella. Quan siguin daurats, se'ls afegeix la carn de les albergínies. Aquestes peces s'omplen col·locant en el fons el tomàquet sense pell, a sobre el saltat i cobert amb all, barrejat amb pa ratllat i julivert. Es gratina al forn i s'acompanya d'espàrrecs fregits i tallats a juliana.
 
Quant a la remolatxa, les seves arrels poden conservar-se en vinagre per a amanides o bé cuinar-se en microones o al vapor. Pel seu alt contingut en sucre resulten delicioses rostides al forn,  això sí, cal procurar que totes les peces tinguin la mateixa mida perquè, en cas contrari, algunes poden cremar-se en funció del temps de preparació. La borscht és una popular sopa russa de remolatxa que se serveix freda a l'estiu.
 
Una de les poques verdures que amb prou feines perd el seu sabor després de ser cuinada és la pastanaga. Tant preparada com en cru resulta excel·lent, no només en el pla alimentari sinó per les seves propietats terapèutiques. La seva presència en guisats i sopes augmenta el valor nutritiu dels plats i és un ingredient habitual a les receptes d'estiu. Són delicioses tant ratllades crues a les amanides, bullides, cuites al vapor, rostides a la graella i sol ser habitual trobar-les a les guarnicions junt amb altres vegetals, acompanyant a la carn, així com en postres.