Repsol YPF

I també és un dels productes més exportats i apreciats per la seva bona qualitat. 
Avui dia els cultius d'hivernacle ens permeten tenir accés durant tot l'any a un gran nombre de fruites i verdures que abans eren de temporada i de les quals només se'n podia gaudir en determinats mesos. Sovint ens oblidem de l'estacionalitat dels aliments, és a dir, del moment en què els diferents productes es troben en el seu millor moment. Aquest és el cas del tomàquet, una hortalissa que està en el seu punt òptim de maduresa, aroma i sabor  entre els mesos d'agost i octubre, i que aporta vitamina C a l'organisme, i substitueix així l'aportació que han fet les taronges durant l'hivern.
 
D'origen asteca, i denominat ja llavors tomatl, els primers exemplars que es van consumir a Europa eren grocs, per això els italians el van anomenar pomodoro, que significa 'poma d'or'.  Al segle XVII es va expandir ràpidament per Europa,  i aviat va formar part dels receptaris tradicionals dels  països mediterranis. De fet, avui dia ningú no s'imagina la cuina catalana, italiana, grega, turca  o magribina sense la saborosa presència del tomàquet.
 
Infinites aplicacions
Tant cru com en salses casolanes, combinat amb pasta, formatge, carn, a l'amanida, o farcits, els tomàquets són grans activadors dels ferments digestius, que tanta influència tenen en l'organisme. A més, el tomàquet és laxant i molt beneficiós en casos d'obesitat i trastorns del fetge gràcies al seu contingut de iode.
 
Si no es consumeixen immediatament, el més recomanable és que estiguin lleugerament verds, perquè així continuaran madurant al rebost o al frigorífic, i es conserven millor si no estan en contacte entre ells. En canvi, si es volen consumir immediatament, un truc que n'accelera la maduració és ficar-los dins d'una bossa de plàstic tancada. Sigui com sigui, sempre és millor triar exemplars que ja estiguin madurs, perquè els verds costen més de digerir. També convé fixar-se que no presentin taques o zones remollides perquè voldria dir que no es troben en bones condicions.
 
Es pot recórrer la gastronomia de tot el món i trobarem que el tomàquet és l'ingredient fonamental de milers de plats, sobretot de pasta, carns i peixos. Existeixen al voltant de cent varietats classificades, bé sigui de tomàquets per cuinar com de tomàquets per a amanida. Els més consumits són els rodons tradicionals, però a les botigues se'n poden trobar altres modalitats com el que té forma de pera, el tomàquet de branca i els petits cirerols o tomàquets cherry, molt utilitzats com a complement culinari i estètic alhora.
 
El tomàquet cru és essencial per a tot tipus d'amanides. En aquest cas, és necessari rentar-lo bé per evitar intoxicacions. Una de les incomptables opcions per hidratar el cos durant els dies calorosos és l'amanida de tomàquet amb bonítol marinat. Per elaborar-la es posa oli abundant en una cassola amb un bon raig de vinagre i es posa a escalfar. Mentrestant, es talla el llom del bonítol a filets, s'assaonen i es col·loquen en una plata. Es tira per sobre la barreja d'oli i vinagre i es deixa marinar durant uns 15 minuts. D'altra banda, es renten i es tallen els tomàquets a rodanxes de 2 centímetres, i la ceba tendra i el pebrot verd en forma d'anella. L'amanida es prepara col·locant primer les rodanxes de tomàquet i, a sobre de cada una, unes anelles de ceba tendra (sense deixar anar), un tros de bonítol marinat i, finalment, s'hi afegeixen unes anelles de pebrot i de ceba tendra (solts). Com a amaniment s'afegeix l'oli i el vinagre de la marinada i s'assaona.
 
Si es vol congelar els tomàquets crus, convé escaldar-los i pelar-los prèviament. Amb la congelació,  solen perdre part del seu suc, per la qual cosa és millor que ja estiguin cuinats o formin part d'algun plat.
 
En la gastronomia espanyola, parlar del tomàquet és esmentar l'ingredient imprescindible per elaborar joies culinàries com el pa amb tomàquet català, el gaspatxo andalús, la samfaina o pisto manxec, el salmorejo o el sofregit de la paella i de molts altres guisats. També són deliciosos farcits.  Per farcir-los, primer es pelen i buiden amb una cullera. Es prepara un sofregit amb ceba, all i la carn dels tomàquets, i també s'hi pot afegir trossos de carn o de marisc, segons els gustos. Les opcions de farciment amb innombrables: poden presentar-se amb altres hortalisses dins seu, coberts amb beixamel i gratinats al forn, tallats amb forma de roda  i a la planxa (sols o farcits), rostits al forn amb julivert, all i oli d'oliva o fregits.
 
Idees refrescants
Si es vol elaborar una salsa a base de tomàquet, caldrà tenir en compte que, sovint, l'acidesa d'aquesta hortalissa pot fer que els guisats resultin indigestos. Aquest problema es pot evitar si en elaborar la salsa s'hi afegeix una mica de sucre i s'elimina la pell perquè no li doni el toc amarg. De vegades també se'n treuen les llavors perquè la salsa sigui més fina. Per pelar un tomàquet fàcilment, tan sols cal fer-li un tall en forma de creu a la part inferior i submergir-lo en un cassó amb aigua bullent durant uns minuts. La pell començarà a desenganxar-se i llavors es pot treure amb facilitat. Es refreda amb aigua i només d'estirar suaument la pell aixecada, s'obtindrà un tomàquet cru pelat i llest per utilitzar.
 
Una idea refrescant per a l'estiu és una bona sopa freda de tomàquet. Per elaborar-la, s'escalden alguns tomàquets en aigua bullent durant alguns minuts, es pelen i es tallen a trossos. D'altra banda, es talla un cogombre a llesques i es trosseja un pebrot verd a trossos molt petits. Es passen aquests ingredients per la batedora, juntament amb ceba triturada, all i oli, i es bat tot fins que s'aconsegueixi una crema suau. S'aboca en una sopera o un recipient semblant i s'hi posa la clara d'un ou dur tallada a trossets, un altre tomàquet i un pebrot verd partits en cubs petits. S'ha de servir freda.
 
Com a remei contra la calor, es pot preparar suc de tomàquet, barrejant en una coctelera suc de tomàquet espremut amb suc de taronja i de llimona. Se serveix en un got amb gel, julivert picat, pebre i espècies al gust. Una altra alternativa és el sorbet de tomàquet, que és molt fàcil d'elaborar. Es pelen i es renten els tomàquets, se'n treuen les llavors i es passen per la batedora fins que s'aconsegueix un puré líquid. S'afegeix cibulet, sucre, sal d'api, tabasco, pebre i suc de llimona i es posa a gelar. Se serveixen en copes de vidre i es poden decorar amb fulles de menta.