Repsol YPF

L’origen del cogombre se situa al peu de l’Himàlaia, al voltant de l’any 6000 a. C. Amb el pas del temps va arribar fins a Egipte, on es va convertir en un dels aliments preferits dels faraons i es diu que quan els hebreus van ser expulsats van agafar llavors d’aquesta verdura. Segles més tard, durant l’època clàssica, els metges grecs van establir que el suc de cogombre, entre altres propietats, augmentava les capacitats intel·lectuals. 

La temporada del cogombre comprèn de maig a setembre, un fruit típicament estival que es pot trobar en diverses varietats. Verds, blancs o grocs, amb la pell llisa o rugosa, grossos o prims, es tracta d’una hortalissa amb un nivell calòric molt baix que conté fòsfor, calci, potassi, així com una petita aportació de vitamines B i C. 

A més, compta amb efectes laxants i combat l’àcid úric. Aproximadament un 95% de la seva composició és aigua i això, unit a les sals minerals que conté la seva pell, proporciona el seu toc refrescant amb propietats per a calmar la set. A més, ajuda a la digestió dels aliments, és molt útil per als ulls i l’epidermis i ajuda que les ungles creixin sanes i fortes. 

Es menja principalment cru, en amanida i mesclat amb altres hortalisses. Hi ha bastants detractors d’aquest fruit perquè sol ser prou indigest, no obstant això aquest inconvenient s’esmena tallant els extrems i submergint els cogombres en aigua amb sal. 

A l’hora de comprar-los, convé pressionar un poc als extrems de la tija per comprovar si estan excessivament madurs, i en aquest cas és millor no adquirir-los. Han de presentar un intens color uniforme i una aparença ferma. A més, convé triar peces d’uns 30 centímetres, perquè si són excessivament grans les llavors interiors també ho seran i això pot resultar molest a l’hora de menjar. Tampoc és recomanable guardar-los molt de temps en el frigorífic. 

Es poden trobar tres classes. Els més menuts i tendres, coneguts com a cogombrets, se solen emprar per a confitats, conservats en vinagre i constitueixen un saborós aperitiu, mentre que els de grandària mitjana i els més grans s’utilitzen per a amanides i altres receptes. 

Per les seves propietats refrescants, el cogombre és un ingredient molt utilitzat a l’hora d’elaborar receptes estiuenques. Com a primer plat, es pot utilitzar en nombroses variants d’amanides, combinats amb arròs o com la de iogurt amb cogombres. Per elaborar-la, es talla la verdura en trossos petits, s’hi afegeix sal i es deixa en un colador durant uns minuts perquè escorri tota l’aigua. Aquest punt és important perquè en perdre l’aigua s’elimina amb això part del seu sabor amarg i així repeteixen menys. D’altra banda, es tallen tomàquets en quadradets, llevant-los les llavors, i es col·loquen en una enciamera juntament amb els trossets de cogombre i un poc de ceba picada. D’altra banda, es bat iogurt natural amb sal, un poc de pebre, curri, comí i menta i s’aboca al bol on són els trossos de cogombre i tomàquet. Es remou amb cura, es deixa a la nevera fins a l’hora de servir i com a toc final s’adorna amb julivert. Aquest plat pot ser un excel·lent complement per a unes broquetes morunes. 

Per als dies calorosos es pot preparar una crema refrescant de cogombre, molt senzilla d’elaborar. Les hortalisses ja pelades es parteixen en trossos i es deixen mitja hora en aigua amb sal, després s’escorren bé. Es piquen uns alls pelats al morter i després es tiren a la batedora juntament amb els cogombres i una ceba, batent a una velocitat mitjana fins que quedin convertits en una pasta. S’hi afegeix un poc de sal i pebre. A partir d’aquest punt s’hi continua agregant, a poc a poc, primer oli i després vinagre, molla de pa i aigua. La mescla obtinguda es deixa reposar i a l’hora de servir s’escampa un poc de ceba picada. 

Els cogombres també es poden preparar farcits de nous. Es llaven amb aigua freda, s’eixuguen bé, es pelen i es tallen longitudinalment. Al seu torn, aquestes dues meitats es parteixen per la meitat i es buiden, excepte l’extrem superior. 

Excepte algunes nous que es reserven per a decorar al final, la resta es piquen fines juntament amb un poc de julivert. En un recipient a banda, es mesclen aquests dos ingredients amb salsa maionesa i se salpebra al gust. Amb aquesta combinació es farceixen els cogombres tallats i es decoren amb les nous reservades per endavant.   

Si es vol preparar una salsa per a acompanyar amanides, carn i peix fresc, tan sols cal pelar el cogombre, tallar-lo a rodanxes i coure’l durant uns minuts. Després s’escorre i es deixa que es refredi. Una vegada fred, es passa per la batedora fins a aconseguir que quedi reduït a puré. En aquest punt se li afegeix nata i es torna a mesclar per a afegir-hi posteriorment suc de llimona, estragó, sal i pebre. Es torna a mesclar tot fins a aconseguir una salsa ben lligada.