Repsol YPF

Amb l'arribada del bon temps tornen al mercat els melons i les síndries, les fruites més refrescants i les que més percentatge d'aigua contenen. Encara que avui en dia podem gaudir de tot tipus de fruites al llarg de l'any, els nutricionistes sempre recomanen consumir els productes de temporada, ja que estan en el seu millor moment.
 
Originària de l'Àfrica tropical, la síndria tenia un lloc de rellevància dins de la cultura egípcia, ja que solia incloure's entre les pertinences amb què s'enterrava el faraó. Durant l'edat mitjana, els àrabs la van donar a conèixer a Europa utilitzant-la com a diürètic per la seva capacitat per netejar les vies urinàries i també en van descobrir el poder per fer baixar la febre.
 
La síndria és saciant i depurativa, amb una textura sucosa i de sabor dolç. Està composta per un 93% d'aigua, motiu pel qual ajuda a recuperar els líquids perduts i contribueix al funcionament dels ronyons. Amb encara no vint calories per cada cent grams, és a més la peça ideal per poder prendre a qualsevol hora del dia i pels seus efectes diürètics està especialment recomanada en les dietes d'aprimament. Gràcies al seu efecte saciant, la síndria elimina la gana, amb la qual cosa és possible aprimar-se sense passar gana, perquè elimina la necessitat d'ingerir altres aliments. Totes aquestes característiques la converteixen en l'estrella d'una dieta hipocalòrica on no es posa límit a la quantitat que es pot ingerir d'aquesta fruita. El color vermell de la seva carn es deu al fet que és rica en carotenoide licopè, un component de gran capacitat antioxidant que prevé l'envelliment, encara que hi ha varietats amb polpa de color ataronjat i groc intens.
 
Com els melons, les síndries contenen nivells de sals minerals i vitamines poc rellevants si es comparen amb altres fruites. En concret, petites quantitats de ferro i magnesi, que les fan especialment recomanables per a les persones amb problemes d'hipertensió. D'altra banda, aporten molta vitamina A, essencial per al nostre sistema immunològic, el bon estat dels ossos i la visió entre d'altres,  B1, B2 i C, que afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència del cos a agafar infeccions.
 
És una de les fruites amb més potassi, un mineral essencial perquè l'activitat muscular diària transcorri de forma normal i molt necessària així mateix per a la generació i transmissió dels impulsos nerviosos.
 
Genèticament hi ha dos tipus de síndries, les diploides o amb llavors, que són les que es conreen tradicionalment i les triploides o sense llavors, encara que en realitat tenen d'un color blanc que les fa passar desapercebudes. És un dels fruits de més pes que es coneixen, ja que pot arribar a superar els deu quilos.
 
Aquest tipus de fruita s'ha de recollir totalment madura per assegurar-se la bona qualitat encara que, com  més avançades estan en el punt de maduració, és més difícil saber si una síndria està en bones o males condicions. Quan la part de la closca que ha estat en contacte amb el terra ha agafat un cert color groc, sabem que és el moment òptim per a la collita i degustació. Tot i així, i per assegurar-nos que és madura, se sol utilitzar la tècnica de donar-li cops amb les mans o els dits fins que soni buida.
 
Consells sobre la seva preparació

Encara que forma part de molts plats, especialment amanides, postres i sucs, la seva forma habitual de consum és al natural i sola per gaudir de tot el seu sabor. Convé menjar-la fresca però no gaire freda. Se solen servir en rodanxes, se'ls treu la closca amb ganivet i forquilla i es menja a trossos. Les millors peces són aquelles de forma simètrica, amb pell dura i llavors negres i brillants.
 
També serveix per elaborar refrescants sucs elaborats a partir de liquar la polpa i barrejar-la amb altres fruites (pomes&) també liquades. A continuació es barregen els dos líquids en una batedora, s'hi afegeixen glaçons de gel i es tritura fins que s'obté una mescla homogènia. Es recomana servir-lo molt fred en una copa adornada amb fruita al gust, kiwi, per exemple.
 
La síndria també pot ser ingredient d'amanides, el plat estrella de l'estiu. Una idea és fer boletes amb la polpa, afegir-hi formatge feta trossejat (uns cent grams) i barrejar-ho tot. A sobre d'aquesta barreja s'hi escampa un amaniment fet d'ou cuit molt picat i es deixa reposar. A l'hora de menjar, se li afegeix tomàquet i ceba en rodanxes i es barreja tot.
 
A més es pot destacar, com a curiositat, que de la síndria s'aprofita tot: amb les llavors s'elabora un te que és un bon laxant i amb la closca es pot preparar un puré que, aplicat com a cataplasma, és bo per a la zona del fetge i vesícula biliar.

 
Meló, la fruita de l'estiu