Repsol YPF

El marisc compta amb un bon nombre d'addictes que gaudeixen com mai dels seus encants en arribar el Nadal. És aquest un moment de l'any en què se sol tirar la casa
per la finestra pel que fa a delícies gastronòmiques i, per tant, l'ocasió ideal
perquè no falti a la taula. També és probable que mentre es gaudeix del seu sabor, gairebé ningú no tingui en compte quina és la seva composició nutricional, quins avantatges aporta
a la salut o si és necessari controlar el seu consum. Sense que aquestes qüestions serveixin per restar encant al fet de menjar-se una bona cranca, no està de més saber què s'amaga sota la seva closca.

Crustacis i bivalves
En primer lloc, podem parlar de diferents tipus de marisc. D'una banda hi ha els crustacis, família que inclou les gambes, els llagostins, els escamarlans, els crancs, la cranca, el bou de mar, la llagosta, etcètera. D'una altra, els anomenats bivalves, és a dir, aquells que tenen petxina: cloïsses, musclos, escopinyes, ostres, entre d'altres. Tant els uns com els altres són molt rics en sals minerals, sobre tot ferro, zinc, potassi i iode, encara que les concentracions varien segons cada espècie.

Respecte a la funció de cada un d'aquests minerals a l'organisme, el potassi està considerat com un depuratiu que participa en l'equilibri hídric del cos i en el bon estat del múscul cardíac. Per la seva part, el ferro intervé en l'absorció de la vitamina B12 i resulta imprescindible per a la formació d'hemoglobina, mentre que el iode influeix en el creixement del cabell i les ungles, i és bàsic per al correcte funcionament de la glàndula tiroide. Finalment, el zinc actua com a antioxidant per retardar l'envelliment cel·lular i el fòsfor participa en la formació de l'estructura òssia de l'organisme.

Carregats de vitamines
Sense sortir del camp dels micronutrients, el marisc també conté vitamines importants. És el cas de l'A i les del grup B. L'escassetat de la primera es tradueix en problemes cutanis, ja que proporciona elasticitat a la pell, així com en dificultats en la visió, mentre que les vitamines B2, B6 i B12 estan directament relacionades amb el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes.

Precisament aquestes últimes són presents en bones quantitats en el marisc, que, en canvi, no és especialment ric en greixos. Conté poliinsaturades (àcids omega 3), una varietat que està considerada com a saludable. És cert que la proporció entre proteïnes i greixos resulta més favorable als mariscs de petxina que, sent nutritius, engreixen menys. Igualment tenen concentracions ajustades de colesterol, un component que sí que es troba de forma elevada en els crustacis, els quals s'han de prendre amb moderació si es pateix algun trastorn relacionat amb aquest component.

Si la riquesa en proteïnes del marisc resulta avantatjosa per a gairebé tot i tots, ja que ajuden a la formació i regeneració dels teixits de l'organisme, pot ser un problema per als qui pateixin àcid úric. Com ocorre amb les carns vermelles o els peixos blaus, no convé abusar-ne. El que sí que resulta una qualitat positiva per a tot el món és el seu aportament calòric:només unes 100 calories com a mitjana per cada 100 grams de producte.

Sense perdre les seves propietats
Un altre avantatge del marisc és que la seva elaboració sol ser senzilla i molt respectuosa amb la seva composició nutricional. Normalment, els bivalves es prenen al vapor, tècnica que amb prou feines altera el seu sabor i les seves dosis de vitamines i minerals. Altres varietats es preparen cuites, però amb uns temps de bullició bastant curts. Sens dubte, per salut i també per paladar, és millor emprar aquestes formes de cuinat al costat d'amaniments com vinagretes o receptes d'amanides verdes o de pasta.

Frescs, més sans
Una qüestió important per gaudir del marisc és adquirir-lo amb totes les garanties de frescor i amb la certesa que ha passat tots els controls sanitaris pertinents. Els bivalves s'han de comprar vius, sense ruptures a la petxina i consumir només els que s'obrin durant el cuinat. Els crustacis, que es poden adquirir vius o cuits, han de mostrar bon color, estar tersos i ha de notar-se certa resistència a l'hora de separar la closca de la carn. Avui en dia, existeix un bon control perquè arribin sense cap tipus de contaminació als mercats, encara que una vegada a casa, és imprescindible guardar-los al frigorífic i consumir-los de seguida o congelar-los.