Repsol YPF

A més de ser un plat molt fàcil de preparar, un altre dels avantatges de les amanides és que, segons els ingredients que s’hi incloguin, poden constituir un saborós plat únic. L’amanida a base de fruita, servida al principi dels àpats, és una opció que refresca i aporta un cert toc exòtic. Tan sols cal tenir en compte que, si s’hi inclouen plàtans o pomes, convé arruixar-los amb suc de llimona perquè no ennegreixin, ja que s’oxiden en contacte amb l’aire. 

Un protagonista de l’estiu és el meló combinat amb canonges, cirerols, pernil en daus i unes fulles d’alfàbrega fresca constitueix una amanida fresca, amanida amb una vinagreta amb suc de llimona. Una variant és la síndria amb formatge feta i tonyina. La poma, en qualsevol de les varietats, és l’opció més recurrent, especialment en amanides a base de fulla verda, ja que en realça el gust. Per exemple, barrejada amb enciam, canonges, endívies vermelles i blat de moro i amanida amb una vinagreta a base de nous picades, vinagre de Mòdena, oli d’oliva i mel. Els alvocats solen ser un altre ingredient molt utilitzat i són exquisits amb tomàquets i anxoves en oli. També pots preparar-los barrejats amb maduixes i enciam de fulla de roure. 

D’arròs i pasta

L’arròs se sol emprar també com a base d’amanides. Admet nombroses combinacions, des de cuit i fred barrejat amb calamarsons i una marinada de ceba, api, orenga, pebre, oli, vinagre i sal, o bé en una font envoltat de ceballots, tomàquets partits a rodanxes, pebrots en tires, olives i empolvorat amb julivert i alls picats, sal, oli i vinagre batut.

La pasta és un altre aliment molt nutritiu que és especialment suculent en forma d’amanides. El seu gust neutre admet tot tipus d’amaniments i acompanyaments i ofereix moltes possibilitats. Es pot presentar combinada amb tomàquets, albergínies i gambes o barrejada amb tonyina esmicolada, pebrots, nous, trossos de poma i ous durs. Una altra opció és posar formatge mozzarella en tacs petits amb tomàquets i anxoves i afegir-ho tot a la pasta, amanit i empolvorat amb orenga. 

Algunes varietats d’algues s’inclouen com a ingredient en preparar amanides i com a acompanyament de pastes, pel seu gust fort i la textura tendra. El nori, l’alga que s’empra per embolicar el sushi, tallada en tires fines, hi aporta un sabor exquisit. 

Aquestes combinacions refrescants no han de fer-nos deixar de costat el tradicional enciam. Els cabdells se solen consumir partits per la meitat i el seu gust dolç es realça acompanyat de pebrots vermells o salmó, mentre que les endívies, tant verdes com vermelles, combinen amb salses cremoses a base de formatges forts, com el blau. Hi ha un gran nombre de vegetals crus que es poden incloure en aquestes barreges com el carbassó en daus, trossos d’espàrrecs, remolatxa tallada en juliana, coliflor en trossets petits o canonges. 

Una combinació és la formada per espinacs frescos, mango, formatge de cabra en rotlle i nous o, si es prefereix, els espinacs frescos amb xampinyons crus, fruita seca i formatge. Aquests plats també admeten diferents herbes, que hi aporten el toc aromàtic. Les panses són un acompanyament freqüent i el mateix ocorre amb el blat de moro, un altre clàssic que, a més de color, afegeix un sabor delicat a la barreja.

Una alternativa és preparar una amanida de verdura torrada, a base de carbassons, pebrots, cebes i tomàquets. Es tallen a rodanxes fines, es passen pel forn i en treure-la s’afegeix formatge feta tallat en tacs. Tot això s’amaneix amb oli d’oliva, vinagre, alfàbrega fresca i un all picat molt fi. Encara que s’associïn més amb l’hivern, els llegums són deliciosos en amanida, com les mongetes tendres amb sípia. Una altra opció són els cigrons d’horta, bullits amb ceba i llorer i barrejats amb espinacs, bacallà marinat, ous durs, julivert, oli, vinagre i sal. O, si es prefereix, la preparada a base mongetes blanques cuites, tomàquets, pebrot, ou dur, ceba i olives, amanida amb una vinagreta. 

Amaniments, a triar

A l’hora d’amanir les amanides, hi ha una àmplia gamma d’olis d’oliva i vinagres als quals podem afegir herbes aromàtiques. Però les opcions van molt més enllà i es troben amaniments com la llimona, que s’usa ben sovint per a substituir el vinagre, el nèctar de coco, que es comercialitza envasat com el nèctar de taronja o de maracujà, el nèctar de pinya que aporta un toc exòtic o la salsa de iogurt, especialment indicada per a amanides o verdura crua. Preparar-la és molt fàcil, tan sols fa falta un iogurt, el suc d’un llimona, dues cullerades d’oli d’oliva, una de mostassa, julivert picat, sal i pebre, tot batut fins a obtenir una salsa homogènia. 

Articles relacionats

- La fruita tropical, una novetat carregada de salut

- Sucs naturals, preparar i consumir