Repsol YPF

L’arbre de la morinda és originari de l’Índia però es conrea en regions tropicals com les illes del Pacífic, la Polinèsia, Hawaii o Puerto Rico. Coneguda des de fa milers d’anys pels antics nadius, aquests l’empraven per a diversos usos, principalment com a planta medicinal. No obstant això, fins a mitjan segle XX va ser una espècie més aviat desconeguda.

El seu nom científic és Morinda citrifolia, una espècie que necessita temperatures altes, amb percentatges elevats d’humitat i molt de sol. Es tracta d’un arbust llenyós que pot arribar a mesurar fins a sis metres d’alçària. Com a curiositat, cal destacar que fa fruita tot l’any de manera esglaonada, de manera que, en una mateixa branca, poden trobar-se morindes verdes al costat d’altres ja molt madures. Quan la fruita madura, desprèn una aroma molt característica que recorda l’olor del formatge fort i que serveix de repel·lent contra els ocells. Per aquesta raó, la morinda també es coneix com la “planta del formatge”. 

Propietats nutricionals

Segons diferents estudis científics, la morinda posseeix propietats nutricionals que van més enllà de la simple aportació de nutrients, fins i tot es considera que té propietats terapèutiques. Des de 2004 el consum s’ha estès per Europa, especialment en l’àmbit dels productes naturals, de dietètica i complements nutricionals.

S’han trobat més de 150 compostos nutricionals en aquesta fruita que en justifiquen els efectes beneficiosos. Entre aquests destaquen les antraquinones, que duen a terme una activitat antibacteriana i regulen la digestió, els fitosterols, similars al colesterol, però d’origen vegetal, que ajuden a regular-ne els nivells i en redueixen l’absorció. Altres components són els bioflavonoides i l’àcid ascòrbic, que actuen com a antioxidants, o les glucopiranoses, que regulen els nivells de sucre i l’àcid gras essencial linoleic, responsable de l’absorció intestinal, entre d’altres.

El suc de morinda és un antioxidant i regenerador cel·lular. Conté una substància anomenada proxeronina, que en l’organisme es transformada en xeronina, un compost químic fonamental en les diferents reaccions bioquímiques que es produeixen en l’organisme. Deu ser aquesta substància, juntament amb altres components de la fruita, la que intervé principalment en la capacitat de regeneració cel·lular que posseeix la morinda. 

S’empra com a tractament natural de suport en casos d’al·lèrgies, artritis o asma, hipertensió, problemes de digestió, els associats amb el dolor (musculars, migranyes…) i malalties com el càncer o la fibromiàlgia, entre d’altres. A més, reforça el sistema immunològic, ajuda a reduir la febre i es pot considerar com un antibiòtic natural. 

També en cosmètica

La morinda es destina també a elaborar productes cosmètics ecològics, des de sabons facials fins a locions i cremes regeneradores per al rostre. D’altra banda, el suc d’aquesta fruita, aplicat directament sobre la pell, serveix per a combatre problemes cutanis com ferides, cremades, acne, èczemes, fongs o picadures. 

En tractar-se d’una fruita poc coneguda i ateses les seves peculiars característiques de maduració, és difícil poder accedir directament a la morinda per fer sucs a casa. Així que l’única alternativa és adquirir-la embotellada. Quan es compri, cal tenir en compte que tots els sucs de morinda no són iguals. És molt important fixar-se en la composició. El millor és aquell que sigui suc de morinda pur 100 %, obtingut per premsat o per decantació de fruita de morinda fermentada, sense aigua afegida ni altres sucs, ni tampoc conservants, que només perjudiquen la qualitat de la fruita.

Articles relacionats

- Llet de soja proteica

- Sucs naturals, preparar i consumir