Repsol YPF

A més d'excel·lents verdures i una gran varietat de dolços d'origen àrab entre els quals destaquen els torrons. Parlar de la gastronomia valenciana és parlar de la paella. Aquest plat l'acostumen a preparar, habitualment, els homes, mentre que les dones es fan càrrec de la resta dels arrossos. Existeixen moltes varietats de paella i cada cuiner té els seus trucs i les seves manies. La fórmula tradicional inclou carn de conill i pollastre o porc, a més de les mongetes verdes tavella, i el garrofó, unes mongetes locals semblants als fesols, a més de l'arròs (el millor per a tots els casos és el de la varietat bomba, que absorbeix el sabor de la resta dels ingredients, tot i que un arròs de gra mitjà dóna bons resultats), aigua o brou, foc uniforme i el temps just.
 
La perfecció del plat dependrà de la mà i l'instint del cuiner. La variació d'ingredients dóna com a resultat la paella de l'horta, amb espinacs, alls, albergínies, favetes...

Les paelles marineres admeten tot tipus de peix, mol·luscs i crustacis. És difícil de trobar als restaurants, però és excel·lent, la paella de bonítol i conill.
 
La visita a la Comunitat Valenciana ha d'incloure un arròs negre, amb sípia i la seva tinta, o l'arròs a banda, en el qual l'arròs es prepara amb el brou de coure el peix i aquest se serveix a part (a banda) amb salsa allioli. Però hi ha altres arrossos a la cassola, sucosos, preparats al forn, que val la pena tastar.
 
Tradicional és l'arròs dels tres grapats: un de mongetes, un de llenties i un d'arròs, i l'arròs amb fesols i naps, que s'enriqueix amb mans, orella i morro de porc. A Alacant es prepara una calderada de peix amb molt de sabor i moltes espines, que s'acompanya amb salmorreta, una salsa molt lligada, a base de julivert, tomàquet, all i bitxo.

L'horta proporciona excel·lents carxofes que es preparen de mil maneres: fregides, amb cargols, amb tonyina, amb bacallà i patates, o crues, amanides amb oli i suc de llimona. També protagonitzen una excel·lent paella.
 
El bulli és un bullit de verdures, patates i ceba, amanit amb bon oli. Els pebrots farcits, la coliflor amb ametlles, els cards amb nous o anxoves i les faves amb botifarró són opcions molt preuades.

L'anguila, habitant de l'Albufera, és també protagonista de molts plats famosos com l'anguila all i pebre, al vi o a la morisca, preparada amb anxoves, llimona, herbes aromàtiques i pebre blanc. Amb els peixos i mariscs del Mediterrani s'elaboren magnífics suquets, i a la sarsuela, la seva cosina germana, dues de les millors maneres de preparar els productes del mar.
 
A Castelló, molt a prop de Catalunya, hi ha Vinaròs, on es pesquen excel·lents llagostins que, preparats a la brasa, rivalitzen amb els xipirons amb favetes, el remenat de bolets amb garotes i les espardenyes.

Herència àrab
. La fideuà és típica de Gandia, i és una versió de la paella de mariscs en què l'arròs s'ha substituït per fideus perla i s'acompanya amb allioli.

Els valencians no són gaire aficionats a la carn, tot i que consumeixen bastant xai, generalment rostit i farcit. El porc s'utilitza gairebé exclusivament en l'elaboració d'embotits, però el pollastre, el conill i l'ànec són molt valorats.

A la Comunitat Valenciana se segueixen preparant unes postres àrabs que són de les més antigues de la Península, l'arnadí, a base de carbassa, sucre, ous, ametlles i pinyons. També són típiques les almojábanas, els flaóns, uns flams de mató, els pastissets de moniato, les azcárragas, pastissets de nou i carabassat, i els fartons, que acompanyen la tradicional orxata de xufla.
 
Respecte als vins, els blancs de València i els negres de la Denominació d'Origen Utiel-Requena són excel·lents. I de postres, res millor que un fondilló d'Alacant.
 Restaurante Casa CarminaEmbarcador, 4 El Saler (a 10 quilòmetres de València)