Repsol YPF

El costum d’intercanviar ous de xocolate i de caramel com a obsequis de Pasqua va començar fa poc més d’un segle, no obstant això, el costum d’intercanviar ous de veritat a la primavera es remunta alguns segles arrere. 

En les cultures antigues, com l’egípcia o la grega, l’ou ha simbolitzat el naixement i la resurrecció, i en els primers segles existia la tradició de regalar-los. Els ous durs eren símbol de fertilitat en el món pagà. Els llauradors els pintaven, bullint-los amb fulles, flors o cotxinilles, per a donar-los diferents colors. 

“MONA” prové del vocable àrab “munna” que significa obsequi. A finals del segle XVIII, el Diccionari de la llengua castellana ja identificava “mona” amb una “coca o rosca que es cou al forn amb ous col·locats en ella amb corfa per Pasqua, típica de València i Múrcia, que en altres parts anomenen mona”. En aquell moment eren ous de xocolata o caramel amb un pastís com a base. 

Regal dels padrins
En el Diumenge de Resurrecció, els padrins solien obsequiar els fillols amb un pastís de farina, sucre, ous i mantega sobre el qual es col·locava un nombre d’ous durs proporcional a l’edat dels nens fins a arribar als dotze. També existia el costum d’amagar diversos ous durs decorats al jardí de la casa perquè els nens els trobaren. 

A mitjan segle XIX, la presentació de les mones es va fer més complicada ja que se li afegien confitures, sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, crocant, a més de pintar els ous de Pasqua pintats i rematar tota la composició amb figures de cartró, fusta o porcellana. 

Les primeres "mones" van aparèixer a Aragó, Catalunya i altres regions es treballaven amb massa de pa comú, i posteriorment massa de bescuit i els ous durs. Més tard es va afegir la xocolata, procedent d’Amèrica i a finals del segle XIX va aparèixer a França el costum de fer peces de xocolata en forma d’ou. En el segle XX les coques adornades amb ou van anar deixant pas a les figures elaborades amb xocolata. 

Avui en dia, alguns establiments competeixen per oferir vertaderes obres d’art a base de pastissos i originals figures de xocolata. Solen elaborar-se de diferents grandàries i formes, ja que entre els nens aquestes postres té especial arrelament perquè solen representar personatges infantils però també solen elaborar-se amb formes d’animals, casetes o joguets.  

Cobertures de xocolata
La xocolata s’utilitza com a cobertura d’aquest pastís elaborat bàsicament amb bescuit, mantega i fruita confitada. Aquesta cobertura pot ser negra, apropiada per a fer grans volums per la seva consistència, de llet, que és més suau i la blanca que admet colorants. Els ingredients per a elaborar la tradicional mona de Pasqua són ous, sucre, oli, corfa de llimona, canyella, llevat, farina i matalauva, un anís en gra que es posa a bullir, a més, també es pot usar llet i mantega. 

Si es desitja elaborar la mona de Pasqua a casa, cal tenir en compte que es tracta d’una recepta laboriosa que ocupa molt de temps, i és millor fer-les de vespra. A més, d’un dia per a un altre estarà al punt. 

En un recipient gran es baten diverses clares d’ou amb sucre, batent bé, mentre que es fa el mateix en un altre amb els rovells, ratlladura de llimona i un poc de sucre. En un altre bol s’hi posa la farina i es desfà el llevat. Quan estiguin ben mesclades s’hi afegeixen al recipient on estan els ous amb sucre i també s’hi afegeix un poc d’aigua i llet.
 
Es comença a treballar la massa fins a obtenir una mescla homogènia i consistent. Es col·loca en un motlle untat amb mantega i es fica al forn, prèviament escalfat a uns 180º. 

A continuació s’obre el bescuit i s’omple amb xocolata, mantega o melmelada i s’adorna amb figuretes de xocolata i figuretes. Si es vol fer un ou de xocolata per a col·locar-lo en el part superior, es posa xocolata negra al bany maria fins que es desfaci. En un motlle de plàstic rodó que siguin 2 meitats es posa en les dues parts i s’espera fins que quedi seca. Les dues meitats s’enganxen amb la mateixa xocolata.